Esperanza Aguirre y Gil de Biedma que tant ens estima, parla ara de 'Catalanizar España' i sembla que ha estat capaç de convencer algú amb la seva sobtada conversió. De fet, aquesta senyora no diu res que no haguès dit fa  35 anys José Maria Carrascal, en un article publicat a l'ABC el 3 de febrer del 1978. Un article el de Carrascal que suposo ara en renegaria, atès és un altre convers al nacional espanyolisme.
No se quins motius obscurs poden dur a Esperanza Aguirre, que és més perillosa que una serp de cascabell, a parlar ara de Catalanitzar Espanya, però alguna carta amaga en la seva jugada. Esperanza Aguirre no és de fiar, prou ha demostrat la seva animositat vers Catalunya en múltiples ocasions, i tractant-se d'algú a qui no pots donar l'esquena ni un moment car ja t'ha clavat la punyalada, punyalada trapera, que d'estil en va molt justeta, puig lo seu es el casticisme madrileny ranci i hortera. 

Jo no li faria gens de cas, segur que en porta alguna de cap i no deu ser precisament favorable als interessos de Catalunya. Nomès cal revisar les seves declaracions a les hemeroteques. Digues que m'estimes encara que sigui mentida, li va demanar Johnny Guitar a Joan Crawford, i això és el que no demanem ni volem d'aquesta senyora, un personatge que no és de fiar, com l'escorpi que demana a la granota l'ajudi a travessar el riu, i li pot més l'acció de la seva mala bava, que les consequencies de la seva acció.