Al punt que hom naix comença de morir, va escriure Pere March, i malgrat ser-ne conscients d'aquest fet, vivim, ho intentem, o creiem viure i obscenament ens reproduïm, que té ja delicte, atès estem informats del panorama que hi ha al nostre entorn.
Potser hauriem d'enfocar-ho des d'un altre punt de vista, car de fet això és el que fa qualsevol animal amb absoluta naturalitat: nèixer, viure, reproduïr-se i morir. Més subtils i autoenganyadissos que els animals, canviem l'enfoc de l'axioma i ens diem: Al punt que hom naix, començ d'envellir, perquè viure de fet, és aixó, envellir lentament, i aixó els animals no ho saben, lo qual no ens eximeix de la nostra vital inconsciència.
2 Comentaris
Esto que nos muestras es triste, yo la verdad, no me lo planteo, aunque lo padezco. Pienso que nunca voy a ser más joven que ahora y eso colabora mucho. ¿Que piensan los animales? ¿Quien lo sabe?
ResponEliminalos animales más allà de la programación para la supervivencia, no piensan Temujin, y esta es su gran suerte.
ResponElimina