Deu ser que sóc una mica curt, o que em costa d'entendre les coses, però és que segueixo sense entendre ni comprendre quin dret té l'Estat o la secta Catòlica a ficar-se amb l'avortament, car ni uns ni altres tenen cap potestat real per fer-ho. Ni els uns ni els altres, donat que és la dona, la que dona la vida (que no cap Déu), i és ella l'única que pot decidir si vol tenir la criatura o no. 
De fet l'Estat no té cap dret a decidir ni dictaminar sobre el tema i l'església menys encara, la cosa no va amb ells, que si són els que neguen la vida sovint, massa sovint. Així de senzill, així de simple, i els ximples són ells. No se'n sortiran per més lleis perverses que facin. Les dones, són les úniques que tenen el dret a decidir.
Succeeix que aquest Govern de dretes que patim, té una obssessió per controlar-ho tot, amb un feixistoide esperit que no enganya, però que gràcies a la manca d'oposició política i a la nostra deixadesa, mica en mica es va sortint amb la seva retallant cada vegada més les nostres llibertats en tots els àmbits. 
Potser seria arriba al'hora de fer alguna cosa, d'emprendre alguna acció, més no ho farem, seguirem entomant com aquell el qual la cosa no va amb ell, no hem arribat encara al punt d'ebullició per fer el que hauriem de fer, cremar-ho tot, fer un foc nou purificador per tornar a començar. Tot arribarà.
No condemneu ningú perquè siga allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards, ens deia Fuster, i d'aquest pal anem, encara que si voleu ho podem disfressar d'hedonistes o nihilistes, però covards al cap i a la fi.