Ensenyant el cul i amb el pito intervingut he estat 40 hores a la 520 del Parc Taulí, però ja sóc a casa. S'ha fet llarg tot i ser un període curt, però és que els hospitals em poden. I no és per a menys, per començar mentre esperava per entrar a quiròfan, surt l'anestesista i em diu: t'hauràs d'esperar un moment que estem acabant amb una senyora (sona malament oi?) i de fons sonava la música de sobreviviré.
Acaben els del quiròfan amb la senyora, - que passi el següent, o sia jo - epidural, 15 minuts i cap a la 520 fins avui a les 11 que m'han donat l'alta. 
Ara bé, en primer lloc - ho sento - el pla d'allargament de penis que havia de dur-se a terme ha estat suspés temporalment, la partida de 5,5 milions d'euros ha passat d'allargar el penis dels jubilats a provisió per la consulta que no es farà, la del si, si, pozí.

A banda, he descovert que el nou pla del Departament de Sanitat per eliminar jubilats, ja no els maten en excursions en barca, ni en autocars sense pasar la ITV, no! ara els maten de gana. 
Vegeu la narració dels fets: a les 10 hores del mati del dia 17 vaig fer l'ùltima menga i beguda, a les cinc de la tarda erem al Taulí, varen fer la intervenció i sense sopar ni beure res a dormir. Clar, a les 9 del matí de l'endemà quan ja feia gairebé 24 hores que no menjava res (tot allò que t'enxufen per la via no és menjar) em varen dur per esmorzar, un bol de llet am Eko i dues torradetes amb una pastilleta de melmelana 'bebe', la tarja adjunta que detallava el super esmorzar deia progressió1. Bé, em vaig dir, a l'hora de dinar trauràs fabes d'olla. Doncs no! em porten la cosa aquella amb la tapadora i quan la trec hi ha només, un bol amb sopa de lletres freda i una poma al forn (un clàssics dels hospitals), i prou.
- Infermera, exclamo... on és el del mig?
- És el que ha de menjar, està en progressió2 - és la resposta.
- Progressió? o regressiò? miri-ho bé que estic mig desmaiat.
- Vosté mengis de moment aixó i ja veuré si li puc aconseguir alguna altra cosa. I a fe que ho va aconseguir, a la mitja hora tenia un bol de menestra, dues cuixetes de pollastre al forn amb absència de sal, pa i una barreta de pa de plàstic. Però de no haver estat per aquesta bona samaritana els perversos i sinistres plans dels Bois Bois s'haurien complert.
Vaig rebre en la breu estada a la 520 les visites previstes, excepte una amb la que no hi comptava, en Lluís Bosch i la seva inseparable gorra em varen venir a veure, i em va agradar, car no hi comptava, a més a més varem descobrir que al suplement de cultura de la Vanguardia d'ahir entre les novel·les negres que recomanàven hi havia la seva 'Aire Brut'.
Resumint, que amb el pito adolorit i de la mateixa llargaria que abans d'ingressar ja sóc a casa, on s'hi està molt bé. Ah! i gràcies a tots els que us heu interessat per mi.