El tracto de vostè Sr. Pujol, perquè sempre he tingut molt respecte per vostè, com a persona i com a polític, i miri, la seva confessió, m'ha deixat tocat, mai hauria dubtat de vostè, persona austera com deia l'altre dia parlant dels seus nois i els seus problemes..., problemes que en principi eren seus només perquè eren dels seus fills, però ara, resulta que vostè, el seu pare, o la seva senyora i els nois també tenien diners a Suïssa, fent bones les paraules de Gregorio Moran, l'articulista de la Vanguardia: No conozco ningún patriota que no tenga dinero en Suiza.

I això no ho havia d'haver permès, Senyor Pujol, no amb l'excusa que des del 1980 no havia tingut temps per regularitzar la situació d'aquests diners que es veu li va deixar el seu pare (per cert, hauria de canviar de guionista), podia haver dit qualsevol altre mitja veritat o mitja mentida, però no aquesta. Sap Sr. Pujol, lo de l'Oriol no té cap importància, tots sabem que és un xitxarel·lo, com el seu germà Jordi, que per cert em recordava avui la meva dona que quan venien amb la seva senyora amb cotxe oficial i segurates a Jacob Lino a Sabadell a comprar peces de pell, entre ells, els seus fills i els seus amics parlaven en castellà.

Això tampoc és greu Jordi (i dispensa que et tutegi) potser per què t'acabo de perdre el respecte, això teu és molt fort, no ho havies d'haver fet, tu no! Jordi, i fa mal. Saps, recorda lo de la dona del Cèsar, i resulta que tu només ho has aparentat i ens has enganyat durant tots aquests anys, als qui religiosament (perquè ens ho descompten de la nòmina abans i de la pensió ara) tots els imposts haguts i per haver-hi. Tu no Jordi!, tu no ho havies d'haver fet, i no se si ets conscient del mal que has fet, del cop mortal que acabes de clavar - indirectament - a la independència de Catalunya.