EL JORN DEL MISERABLES



Ben mirat vivim emmig d'un món d'ombres i dubtes, en diem passions, conceptes, idees, estadístiques, lleis, ética, moral, i a vegades fins tot simplement en diem 'coses. I les lleis o la moral que van canviant constantment no deixen de ser maneres de reabsorvir els infinits odis que... deambulen en els tractes entre la gent, que fan que aflori un fariseisme sovint miserable, que pot ser d'anada i tornada. Fer llenya de l'arbre caigut és gairebè un esport nacional, al que tothom s'hi apunta sense cap rubor ni plantejar-se si pot llençar la primera pedra. 

Potser tenim miserables perquè tots ho som en la mesura de les nostres possibilitats.

8 Comentaris

  1. Júlia

    Alguns empresaris admeten haver fet negocis a través del fill estrella del senyor Pujol i els seus contactes 'per por' de perdre oportunitats, els paletes que feien obres a Cal Millet admeten que ja sabien que les factures eren fraudulentes i un bunyol, i molts etcèteres... Així va tot o gairebé tot.

    Reply Delete 01 d’agost, 2014
  2. Júlia

    Potser ja ho has llegit, crec que t'interessarà

    http://gabrieljaraba.wordpress.com/2014/07/30/jordi-pujol-i-les-tricoteuses-hipocrites/

    Reply Delete 01 d’agost, 2014
  3. Tot Barcelona

    Potser que si Francesc, yo a mi medida tu a la tuya y aquel a la que puede, pero de una cosa estoy seguro, no te has envoltado bajo ningún trapo para defenderte de tus tropelías; y no has cortado a tus oyentes después de una serenata de moral con aquella respuesta de "ara, aixó, no toca".
    Que cada cual aguante su vela, porque esto es física pura: a cada acción, reacción.
    Salut

    Reply Delete 01 d’agost, 2014
  4. D.F.

    La dispersion de la culpa por los culpables es una estrategia muy utilizada y uno puede perdonar a un obrero en paro que hace chapucillas sin declarar, un ladron que roba para comer y otras estrategias de supervivencia. Pero no perdono, pues no tiene perdon, el no declarar en millonarios, el robo por ansia de tener más y más y la corrupcion por sistema y me parece a mi que las cabezas visibles de las sociedades son las que antes de disculparse en vergüenzas ajenas debieran aportar ejemplo y no lo hacen. Mi difunto padre decia:
    "Las palabras convencen, el ejemplo arrastra".
    Pues eso....(como diria el otro)

    Reply Delete 01 d’agost, 2014
  5. Francesc Puigcarbó

    EL 3% Júlia, el 3% que tant abraonadament va negar davant Maragall Artur Mas.

    Reply Delete 01 d’agost, 2014
Més recent Anterior