De tots els països d'Europa, el predilecte de Cioran, la seva obsessió, el seu límit i el seu infern, era Espanya. Llegint-lo, ell, fa necessari que un país com Espanya existeixi. En mística i en blasfèmies, en fanatisme, en aquest sentit tràgic de la vida, sang, ímpetu i desesperança, en atzar i fatalisme, tenen les arrels més llargues i més fondes que qualsevol altre país: han portat al seu límit l'experiència de viure, han transgredit tots els límits. El que millor podria definir tot això en els toros, impensables fora d'Espanya, ells són en si aquest sentit tràgic, fatalista, fanatisme religios, sang... No es pot entendre Espanya si no s'entenen els toros.
I dic España des de Catalunya, que seria quelcom diferent, el fatalisme i el sentit tràgic de la vida aquí no el fem servir, nosaltres som més del mercadeig i el fariseisme, i per tant del cuplet. Coses d'un país de botiguers.