L'allau d'innovacions tecnològiques que sorgeix dia a dia genera una igual producció de residus, resultants del constant recanvi d'equips i insums electrònics a una velocitat cada vegada més gran. Aquesta realitat per si mateixa és alarmant, però l'agreuja el fet que molts dels components utilitzats en la fabricació de productes electrònics són altament tòxics: substàncies que degraden el medi ambient i en alguns casos són perilloses per a la salut dels éssers vius, inclòs l'home i sobretot els nens. 

Només per citar tres exemples: el crom, usat per a les cobertes de metall, és cancerigen; el cadmi, present en la composició de bateries recarregables, danya els ossos i els ronyons; i el mercuri, infaltable per produir il·luminació en monitors, és nociu per al sistema nerviós i el cervell. 

ACCRA - GHANA
I quanta brossa electrònica es produeix en el món? El nombre és de no creure: de 40 a 50 milions de tones a l'any, i la tendència és que el problema s'agreugi fins a proporcions incalculables. Però per a un panorama ja gairebé sense alternatives, encara resten algunes esperances molt llunyanes, però. Malgrat quan es compra qualsevol electrodomèstic o giny electrònic en el preu i va un recàrrec pel reciclatge, aquest rarament es produeix, és més, hi ha botigues o centres comercials com CARREFOUR i algun altre, que malgrat tenir la obligació de fer-ho no accepten l'aparell vell, i els que es recullen, rarament es reciclen. De fet, donen pas a un negoci de ferralla de segona mà que va a parar a països africans con Ghana (a Accra- a les fotos -). Els europeus paguem en adquir nous estris uns 4.000 milions d'euros l'any, tot plegat per no res.


Sentireu a dir que hi ha mesures per controlar aquest desori. que hi ha gent conscienciada, però la realitat és que es recicla molt poca deixalla electrónica i hi ha un mercat negre que és gairebé el 90 per cent d'aquests residuus. Com sempre hi ha unes lleis, unes mesures dictades que no es compleixen, perquè ja sabem que l'important és legislar, no dur a terme el que s'ha legislat. I aixì ens va.

A la contra de la Vanguardia d'avui, en parla Cosima Dannoritzer,