CAVA! NO GRÀCIES

La diputada de CiU al Parlament Elena Ribera va afirmar l'altre dia que Freixenet podria perdre dos milions de consumidors a Catalunya, en referència a l'anunci en que parlen de cent anys d'anar junts i tambè perquè el President de Freixenet no és independentista, si és que algún president d'alguna gran companyia ho és, poques en tenim de grans, i a més a més els presidents de les grans companyies no estàn per aquestes fotesses, ells apunten més amunt.  

Que dos milions de catalans boicotegin un producte català és nou, aixo ho feien el espanyols eixelebrats que no ens estimen i aqui els hem tractat d'ignorants, però nosaltres que no som gens cainites, aixó de boicotejar un producte català mai ho fariem.

Sembla evident que a la Senyora Ribera no li agrada la campanya de Freixenet, potser perquè hi surt David Bisbal quan perfectament el podrien haver fet els de Manel o els Amics de les arts, y demostra amb la seva actitud el que fa que un país sigui comprensiu i transigent és la capacitat de la seva gent per acceptar la pluralitat dels altres, aspecte del que em va  molt justet el moviment sobiranista i que ja he comentat en alguna ocasió: aquell que no està amb mi està contra mi. En moments com els actuals, aquest discurs em sembla provincià, de curta i ressentida volada, un discurs que com a molt donaria per una piulada a twitter on desbarrar està permès i fins i tot ben vist.

Dit això, sàpiga la senyora Ribera, que un servidor ja fa anys que fa boicot al cava català, des que va passar a nomenar-se cava i deixar de dir-se xampany, que de fet jo encara dic xampany, perque cava no em bec, el motiu?, no és polític, no sóc tan idiota, simplement no m'agrada el cava brut, no puc amb ell, a mi que no en treguin d'un semi-sec d'Anna de Codorniu, la resta de caves bruts els tinc castigats, boicotejats, però no per questions polítiques, sinó gustatives, de paladar, no d'ovaris.