De Joan Coromines, la seva ingent tasca filològica sovint ens fa oblidar que al darrere dels volums del "Diccionari etimològic" o de 'l'Onomasticon Cataloniae' hi havia una persona... que de tant en tant relliscava a l'hora d'explicar mots impertinents. Un dels casos més comentats i alhora més exemplificadors de la "humanitat" de Coromines és la paraula xiruca, que considerava "mot d'origen incert, si bé se li veu una versemblant etimologia basca": I això malgrat que a la pàgina sencera que li dedicava al "Diccionari etimològic" també ens comentava, en el seu particularíssim estil, que a Echo, el 1966, "conversant amb un matrimoni basc (donostiarres) opinaren que no és basc". L'etimologia de xiruca, amb tot, no calia anar a buscar-la al basc, sinó a Tortellà (Garrotxa), on hi havia la fàbrica d'aquest memorable calçat que Coromines no es va cansar mai de portar. I, per exemple, al llibret del Centre Excursionista de Catalunya corresponent al 26è Campament General de Catalunya, que es va fer el juny de 1976 a Sadernes (Alta Garrotxa)... ...hi hauria pogut trobar la resposta. 

I és que a vegades recloure's a casa no es del tot bo, mal m'està el dir-ho, i això no treu ni un bri del respecte que sento per el Sr. Joan Coromines i la seva ingent tasca possiblement no prou valorada. He pensat en aquesta anècdota d'ell i la Xiruca avui que ha traspassat a Tortellà, Joan Fontfreda, el creador juntament amb el seu germà de la popular Xiruca, i no deixa de ser curiós, tantes voltes que hi va donar Joan Coromines a l 'origen etimològic del nom, i Xiruca, el nom de la bota és un homenatge a la Mercè, la mare d'en Joan Fontfreda anomenada afectuosament Chiruca. Ja es diu que el llegir ens fa perdre l'escriure, o potser era a l'inrevès l'escriure ens fa perdre l'origen de les xiruques.