Hom pertany al grup de persones que no ha llegit els tres llibres de les '50 sombras de Grey' i que tampoc ha vist la pel·lícula. No us hauria d'estranyar en mi, des del meu punt de vista, escriure sobre l'erotisme, sobre el sexe, amb elegància, amb classe, sense caure en el ridicul i elevar-ho a la categoria de gran literatura  nomès ho ha aconseguit Anaïs Nin, (a la foto de portada) que us recomano. La resta no deixa de ser una pantomima.
No és fàcil escriure sobre sexe i no entro en el debat estèril de erotisme o pornografía perquè la mesura d'una cosa o l'altra és molt personal i relativa, o possiblement inexistent. Quant al sado masoquisme que és del que es veu tracta 'les 50 sombras de Grey' i que tant la literatura com el cinema ja han tractat però sempre suavizant-lo, lluny de la seva brutalitat i sordidesa, no m'interessa gens. 
Recordo un reportatge no sóc capaç de dir ara a quina revista, on parlaven del sadomasoquisme i era terrible, de vulgar, de sòrdid, en un sòtan brut i mal il·lluminat, un home nu estaba dins un espai ple de merda, revolcant-se en ella mentre es masturbava i coses així, a més a més, a la vista del public (crec era a Nova York) que ho anava a veure com el qui va al Zoo a veure animalons.
Vaig intentar escriure fa temps una  novel·la erótica molt dolenta, que fins i tot vaig gosar presentar a la 'sonrisa vertical', i que obviàment no va guanyar L'ùnic consol què em va quedar és que un dels membres del Jurat no va tornar l'original, voldria pensar que va ser que li va interessar, encara que segurament devia ser per pura deixadesa, atès es tractava del Sr. Berlanga.
Per cert, la pel·lícula de les '50 sombras de Grey' diuen és un nyap, avorrida i poc fidel a la novel·la, i per contra un gran exit de taquilla, coses del provincianisme sexual del personal en ple segle XXI.

SBD - 18.02.2015