TOMBUCTÚ - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.


Parla en miquel en el seu escrit d'avui de Timbuktu (Tombuctú pels antics), concretament comenta la pel·lícula d'Abderrahmane Sissako, de la que en va parlar Allau fa uns dies. I clar, Allau, quan t'explica una pel·lícula és com si ja l'haguessis vist, de com si esplaia, defineix, disecciona i explica, em recorda la meva filla gran que si una pel·licula que li ha agradat dura una hora i mitja, ella està dues hores per explicar-te-la. I en miquel, ens regala un vídeo on uns nois juguen a futbol sense pilota, duna enorme bellesa plàstica.No he vist la pel·lícula, però si conec l'argument que molt bé explica Allau al seu bloc.

“Timbuktu” relata de forma més impressionista que documental aquell moment de l’any 2012 quan hordes gihadistes vingudes del nord ocuparen la ciutat tradicionalment multicultural oberta i acollidora de Tombuctú i l’efecte que tingué en els seus habitants i en els dels territoris veïns. Aquests fanàtics, intèrprets delirants de la seva pròpia religió, no contents amb blindar l’aplicació de la xaria, imposaren normes absurdes d’obligat compliment (es prohibia fumar, riure, escoltar música o jugar a futbol), fins aconseguir implantar l’infern sobre la terra.. ens explica Allau.

Tombuctú, com la coneixem els veterans, és una ciutat mítica, d'aquelles tant pel·liculeres, i malauradament ja ha deixat de ser-ho, el gihadisme no mata nomès persones, també mata idees i tota una manera de viure i d'entendre la vida en llibertat. El gihadisme, molt més proper al nazisme del que pugui semblar és una xacra, un greu problema, que entenc no acabem de percebre del tot en la seva magnitud i que s'hauria d'acabar, de tallar de sóc arrel, perquè sino tenim un greu, un gravissim problema. Ells coneixen perfectament totes les nostres debilitats com a societat, les nostres pors, i saben com fer-nos mal. No necessiten exercits amb mols soldats, amb un sol home i un Kahalasnikov en tenen prou, i a Europa, d'aquests llops solitaris en tenim més de quatre mil - diuen -, pot ser el vostre veí, o una persona a la qual us trobeu pel carrer en el dia a dia. 
Aqui tenim un problema, un greu problema que no sabem entendre en la seva magnitud, i no som o no son capaços de solucionar els politics europeus.




SBD - 19.02.2015

5 comentaris:

  1. y el problema no es pequeño ¡¡
    salut

    ResponElimina
  2. Francesc, encara que m'allargui en les explicacions, procuro no explicar els detalls de la trama. Si vas a veure "Timbuktu" encara et pillarà per sorpresa gairebé tot el guió. O això espero.

    ResponElimina
  3. Allau diu si la vas a veure, jo dic: quan la vagis a veure.
    Sobre els gihadistes, com ja insinuo al meu post, la pel·lícula indica millor que els documentals que he vist fins al moment, les seues coordenades: irracionalisme, arbitrarietat, prepotència, aculturalitat, diversitat, etc. Indica, també, la dificultat de lluitar contra ells. Ja m'ho diràs quan l'hagis vista.

    ResponElimina
  4. Allau, mentre tingui el pare a casa estic castigat com una monja de clausura, si és que la fan a Sabadell, no sé si es pot trobar senbcera al
    Youtube, ja ho miraré. L'ùnic que em va sobtar és que en el video que posa miquel, els gihafistes que interroguen al negre que s'assembla a Romàrio, es veuen massa nets, polits i endreçats.

    ResponElimina
  5. miquel, el que dic aa Allau, aveure si la tgrobo al youtube, qiuan a,ls gihadistes, fa ja anys vaig parlar de la No guerra del segle XXI, la desl llops solitaris contra els que no valen exèrcits, ni la policia ni res, poden fer mal alla i on vulguin. Quan algu és capaç de matar i morir per una idea, tu ja has perdut la comtessa.

    ResponElimina

.