1/7/15

SÓC HOMÒFOB, HO SENTO


El dret a ser tractat amb igualtat de condicions, el dret a ser reconegut com un ciutadà que disfruta de la mateixa justícia que la resta. Fa deu anys es posava en marxa gràcies a la lluita de molts, l'esforç, la tenacitat de tants i l'encert d'un Govern. Ho dic perquè prèviament es van presentar fins a cinc propostes en les legislatures de majoria popular i totes van ser rebutjades. Avui fa una dècada, l'1 de juliol del 2005 es modificava el Codi Civil en materia de dret a contraure matrimoni per incloure-hi les parelles del mateix sexe... Sandra Barneda a el Periódico

Entens? No! em costa, pero ho comprenc i accepto que ja és molt. Això no vol dir que no sigui en major o menor mesura homòfob. Reconec que em costa molt acceptar del tot el col·lectiu gais lesbianes com a un fet natural, potser per què no ho és, no ens podem enganyar en això, i a l'altra bàndol haurien d'entendre i comprendre aquesta dificultat que tenim molts heterosexuals, que no necessitem fer bandera ni reivindicar la nostra sexualitat, és innecessàri, i segurament si els homosexuals fessin el mateix, tot seria molt més fàcil, però hi ha com una obscena escenificació de la seva sexualitat, que a banda d'innecessària més que afavorir-los, els perjudica, això es palesa sobretot en la gai parade de cada any, que agradi o no és com una espècie de parada dels monstres. 

Succeeix que entre els heterosexuals hi ha un bonisme i una espècie de por a dir el que es pensa realment dels homosexuals, com si no fos políticament correcte i sones a carca o a retrograd, però el pensament abunda i la homosexualitat no és un estat natural, lo qual no vol dir que sigui anti natural però se li acosta, i aixo pot no agradar, però és així, per què les coses són com són, no com voldriem que fossin. I ve de vell, la paraula homofòia ja ve del grec.

L'altre dia em sentia rar, incomòde, defensant al col·lectiu homosexual, quan el pare em deia que això era una malaltia, un error de la naturalesa, que no era normal, i jo que no, que a la naturalesa hi ha moltes opcions sexuals i aquesta n'era una més, etc etc, però sincerament, ni jo mateix m'ho creia. Ho sento. Això no vol dir que s'hagi de criminalitzar-los, ni menys encara insultar-los, agredir-los o menystenir-los, simplement es tracte de tractar-los de manera normal, o sia que és pot ser homofob i no exercir, que seria el meu cas, de la mateixa manera que sóc racista i tampoc exerceixo com a tal, i ha coses en les que un no pot dir ni representar el que no es o creu. I ja que es demana respecte, tambè se'ns ha de respectar as de l'altre col·lectiu, que com ells som tambè, diferents, ùnics i irrepetibles.

SHARE THIS

7 comentaris:

  1. Tocas el tema con toda franqueza.
    Mira, a mi me pasa algo igual.
    Tengo al menos dos buenos conocidos de hace años que soy gais. Cap problema. Porque los dos son gais sin alharacas. No necesitan presumir de que lo son. No les hace falta disfrazarse y salir en la rua, como a mi no me hace falta salir de tio macho enseñando los pelindrines porque me gustan las mujeres. Esa es la diferencia.
    Alardear de la condicón personal es, creo, lo que les perjudica.
    ¿ Qué mas da lo que se sea ? ¿ y si da igual, porqué presumir con fiestas y bodorrios y corta calles y manifestaciones y días de orgullo ?
    Esa es la diferencia. Porque a diferencia de el día del orgullo lésbico, las mujeres que les pirran los hombres porque se sienten femeninas y atraídas por el sexo opuesto no salen a pregonizarlo a los cuatro vientos disfrazadas de come-hombres.
    Y hasta que no entiendan que todos somos iguales y que por ello no se necesita festejar nada, seguirán con el día del orgullo gay.
    Y eso no es así, porque no se necesita sentirse orgulloso de ninguna condición. Somos todos iguales.
    Salut

    ResponElimina
  2. Em sap greu, Francesc, que et neguis a posar-te en la pell de l'altre i que t'enganyis pensant que els homosexuals rebem un tracte igual al dels heterosexuals (tu mateix dius que no sóc normal, gràcies). No intentaré fer-te canviar d'opinió, ja és una mica tard.

    ResponElimina
  3. No és fàcil Allau, hi ha coses que costen d'entendre i acceptar, en parlàvem amb el pare ahir, ell ni ho enten ni ho accepta, jo ja he avançat una mica i ho entenc i ho respecto, i possiblement l'altre tampoc fa gaire per posar-se en la meva pell. Més que orgull gai és endogàmia egocentrista en la majoria dels casos, i de fet, el que és important, es repectar l sexualitat de l'altre, i aqui sempre m'hi trobaràs.
    Quan al tracte ja ho sé que no és igual, i hauria de ser-ho, pero no ho és ni ho sera mai, no és un estat normal, t'agradi o no, ja dic que les coses són com són no com voldrem que fossin, si fos un estat normal no hi hauria el rebuig inconscient que hi ha fins i tot per gent de bona fe.

    ResponElimina
  4. Avui, malgrat que saps l'afecte que et tinc de fa anys, m'has decebut, molt.
    Nosaltres, els "normals", no els hi hem posat fàcil, d'aquí que sovint, en facin bandera de la seva homosexualitat, de les seves formes i maneres, del que els nostres avis i àvies, no trovaben "normal".
    Visc aquest tema de molt a prop, i creu, avui, em dol llegir les teves lletres.
    No has "d'acceptar" res, som lliures de viure la seva, i la nostra, sexualitat de manera lliure, n'estic ben tipa dels que defensen "sempre ha estat així", i on som?.

    ResponElimina
  5. JOANA, el que no puc fer es enganyar-me i enganyar, les coses són com són, no com voldrien alguns que fossin. I es així des de l'inici dels temps. Aqui el que hi ha és un excès de bonisme i molta hopocresia de no dir realment el que es pensa per part de molta gent. Al cap i a la fi, ells tampoc es posen a la meva pell i a més a mes sovint fins i tot m'ofenen, per què mentre jo intento entendre'ls i respectar-los, no m'ho paguen amb la mateixa moneda.

    ResponElimina
  6. Francesc crec que t'entenc una mica. Jo sempre he pensat que no estic d'acord amb els hotels, barris, llocs vacacionals etc, per col·lectius homosexuals. És com oferir gettos per persones d'aquesta condició. La gent hem nascut com hem nascut i tothom hi tenim cabuda en aquest planeta amb les mateixes condicions. Hauriem de viure simplement uns al costat dels altres sense donar lloc a manifestacions col·lectives per fer-ne bandera de les preferències sexuals. És un debat delicat i crec que ens hem d'acostumar a parlar-ne obertament sense que això suposi ser homòfob que crec sincerament que no ho ets, ja que només amb el fet de respectar a tothom ja ho diu tot. Una abraçada

    ResponElimina
  7. De fet Marta són ells mateixos els que s'instalen en el seus guetos. Però en la naturalesa hi ha un ordre establert amb el que convivim tots, lo qual no vol dir que hi hagi anomalies, agradi o no, és així, el que succeeix és que hi ha molta hipocresia o ganes de quedar be per què no sigui dit, de molta gent que pensa una cosa del tema i en diu una altra, aquestes coses solen passar en societats avorridament idiotes en que tothom pretén ser políticament correcte, o estúpidament correcte.

    ResponElimina

About Me