El jutge Antonio Serrano-Arnal ha concedit cinc dies a Rodrigo Rato perquè li lliuri el passaport i li ha imposat l'obligació de comparèixer mensualment al jutjat. O sigui que no podrà viatjar a les Illes Caiman o altres paradisos fiscals; però si a Suïssa o Andorra. Don Rodrigo seguirà de moment en llibertat, déu n'hi do dir-se Rodrigo Rato com diu Anton Losada al diario, si fossin altres el nom i cognom aquest senyor a qui David Fernández va titllar de gàngster i no anava errat, estaria ja a la presó.

 Ningú com Rodrigo Rato encarna millor la voracitat insaciable d'aquest capitalisme salvatge que ens han portat aquests temps de patiment i precarietat mentre li donàvem la culpa als aturats, els jubilats el totxo o els funcionaris. Don Rodrigo i els seus amiguets fan negocis, es condonen els deutes, es reparteixen les targetes black, es concedeixen els crèdits i s'embutxaquen els beneficis en còmodes i segurs paradisos fiscals mentre nosaltres, els contribuents, paguem el compte, i a sobre a callar no sigui que s'ofengui si rep amenaces o insults i hagi de reunir-se amb el ministre de les hòsties, encara que no tingui twitter.

 Quan parlen de la cultura de l'esforç es refereixen exclusivament al nostre. Els nostres sacrificis són els seus negocis ja més sacrificis, més negocis. Aquí s'amaga la fórmula secreta del seu èxit. No hi ha una altra. En el capitalisme de la globalització la riquesa no es crea, s'arrabassa als altres.
Potser Aznar tingui ara tant interès en exercir d'analista polític i tantes coses que dir-li a Mariano Rajoy perquè, mentre es tafaneja sobre les seves bronques al fill pròdig que es nega a reconèixer com a pare, evita haver de manifestar-se sobre les gestes del seu exvicepresident i fins fa res company exemplar.