S'acosta l'escenari d'unes altres eleccions a Catalunya. Després d'una intensa jornada de treball de la CUP a Manresa, la votació de quatre possibles escenaris de futur entre els més de 1200 militants ha ofert un resultat inequívoc: s'ha imposat amb 823 vots, l'opció de seguir negociant amb {Junts} pel Sí exigint concrecions socials, sobiranistes i de procés constituent però sense Artur Mas com a president. El 'Sí' condicionat n'ha rebut 434. Els partidaris d'esperar a després de les eleccions del 20-D han sigut 139 i els d'anar a unes eleccions al març, 574. Dit d'una altra manera, al febrer o al març tornarà tocar anar a votar a Catalunya, no a la república de Catalunya sinó a l'autonomia de Catalunya, la del FLA i fusta d'Australia a la presó de Tarragona, la del 3%, la d'ambaixades a dojo i desgovern en general. Al desastre entre els desastres d'una colla d'indigents mentals que ni tan sols saben com fer-s'ho per Governar, o com diuen al Cafè d'Ocata:

He dicho alguna vez que sólo hay una cosa que los catalanes detestan más que ser gobernados; gobernarse. Tanto es así, que no parece que los independentistas quieran construir un Estado, sino una ONG.

 Doncs bé, amb mi que no hi comptin més si s'ha de tornar a votar al febrer o al març, ja m'han acabat els torrons, ja s'ho faran, no penso anar a votar més, i m'ès igual qui guanyi o si d'una punyetera vegada som una República o ens quedem en una autonomia. Han aconseguit dividir el pais, han enganyat als ciutadans, han creat a molts una enorme frustració i tot plegat per no res. Són una colla de ximples. I no ho dic per la CUP, que tot plegat són quatre trinxeraires en vies d'extinció, sinó per a tots en general del primer a l'ùltim, tots són culpables de l'engany, de la farsa, del ridícul que han fet i ens han fet passar als ciutadans de Catalunya.
Ja estem de nou i no es la primera vegada, en un cul de sac, ara entenc per què aquesta expressió és catalana i no francesa com es pensa molta gent, i no té res a veure però, amb governar amb el cul.