Quan en un país multicolor com Espanya, el polític més ben valorat és Albert Rivera, és, si no fos pel panorama que tenim a casa nostra, per fer-se independentista ja!, i la raó és molt simple; Albert Rivera no és un polític, ni un gestor com podria ser l'ìnútil de Rajoy o Mas, Albert Rivera, com Ciudadanos, és nomès fum, fum d'aquell que s'esvaneix enroscant-se amunt fins a desapareixer, o una espècie de trampantojo. Ah! però Espanya que és un país francament fascinant i alucinògen pensa votar molt a aquest senyor i al seu partit, i  no sóc capaç d'entendre-ho, ni tan sols tenint en compte que no té cap rival seriós que li ho pugui impedir, llevat que Soraya es presentes en comptes del Senyor plasma, després potser en podriem parlar, i no és que la senyora sigui gran cosa, però els té ben posats i sap quadrar al personal, que no és molt ja ho sé, Soraya vindría a ser com Massiel però en versió parlamentaria, i és que no hi ha res més, ni a la dreta ni a l'esquerra ni al centre, el nivell es de border line. 
Potser per això, i potser per què ja estic cansat, ahir quan a la bustia tenia les tres notificacions per anar a votar el dia 20 d'aquest més (uff! quan falta encara), a banda de la del pare que malauradament ja no podrà fer servir, la de la Nuri i la meva de muttuu acord varen anar directament a la bossa de les escombraries. 
Quan algú amb un bri, amb un minim de decencia, d'intel·ligència, de sentit comú és presenti a unes eleccions, tornaré a exercir el meu dret de vot, però no accepto a xitxarel·los indigents mentals com animal de companyia de govern, ni penso votar a trampantojos.