Sara és espanyola, treballa d'au pair i utilitza un nom fals perquè acaba de passar 24 hores a la presó i encara té por. Aquesta jove resident a París va quedar el diumenge amb una amiga a la plaça de la República, on aquell matí milers de ciutadans van dipositar sabates en senyal de protesta per la prohibició de manifestar-se i formar una cadena humana de tres quilòmetres per exigir compromisos als governs que aquests dies negocien a París un acord contra l'escalfament global. En arribar a la plaça van començar els disturbis amb la policia ocasionats per un reduït però sorollós grup d'encaputxats.

"Vaig sortir del metro i em vaig trobar allò, vaig córrer però no vaig poder sortir per enlloc", recorda.

Les forces de seguretat van tancar totes les sortides de la plaça i les entrades del metro, i enmig de les bombes de gas lacrimogen Sara es va acostar a un grup de militants del Nou Partit Anticapitalista, que, segons explica, estaven protegint del caos als que es van veure atrapats. "Vaig veure que ens van envoltar i que els violents quedaven de l'altre costat".
Sara va ser arrestada al costat d'altres 341 persones "per presència no armada en manifestació il·legal causa de l'estat d'emergència", explica res més abandonar el calabós en què va passar la nit al costat d'altres tres noies. En arribar a comissaria li van demanar les dades, li van prendre les empremtes, li van treure els cordons, les ulleres i les gomes dels cabells."Només podíem anar al bany amb un policia davant i amb la porta oberta, es reien de nosaltres, ens apuntaven amb les bombones de gas pebre, ens ensenyaven les esposes i deien que amb elles dormiríem millor, cada vegada que passaven cridaven perquè no poguéssim dormir", relata. Sara va demanar parlar amb un advocat però no va rebre assistència lletrada ni li van llegir els seus drets en cap moment. "No podia creure que això m'estigués passant, érem tants que no sabien què fer amb nosaltres".


Assalt al Annexe, lloc d'activistesTres dies abans, el divendres 27 de novembre, Camille va posar rumb a la feina a les set del matí com un dia qualsevol. En sortir va veure un cotxe de policia amb agents de paisà davant del Annexe, una casa okupa situada a l'est de París en la qual des d'agost viu una comunitat d'activistes i ecologistes que compten amb el beneplàcit del propietari. A les vuit va rebre un missatge d'una companya: el CRS, els cossos especials de la policia francesa, estaven assaltant la casa per totes les entrades, incloses les finestres i el sostre.Camille va donar mitja volta i en arribar va trobar els carrers tallats i 27 camions del CRS, un autobús de la policia, dos vehicles d'artificiers i un de la policia científica davant del que actualment és la seva llar. Només entrar va ser emmanillat i estirat a terra al costat dels seus companys."Estem en contra de la violència", diu Camille mentre explica que no hi va haver enfrontaments amb la policia. Els agents van registrar la casa de dalt a baix, però no van trobar res. "Hi havia una família amb un nen a la qual van treure de l'habitació amb una pistola al cap", explica Maria, una madrilenya que treballa en diverses ONGs i pertany a Eroles Project, un col·lectiu europeu que barreja art, educació experimental i ecologia.Aquests dies Annexe obre les portes a activistes de tot el món, inclosa Maria, qui durant la COP21 organitza taules rodones i imparteix tallers d'activisme i sostenibilitat. Alguns preparen pancartes, altres organitzen esdeveniments com el Fòrum Ciutadà pel Clima. "La policia va obligar molts a seure en silenci a la sala de ioga, i el que tots van fer va ser posar-se a meditar (...) la policia no entenia res".Més de 140 policies van assaltar la casa emparats per l'estat d'emergència decretat a França arran dels atemptats del 13 de novembre al centre de París. Expliquen diversos testimonis que la policia va apuntar en tot moment al cap i que van retenir a una veïna sense relació amb Annexe que es dirigia a la feina. No obstant això, en l'acta d'intervenció policial no figuren delictes ni confiscacions després de la batuda."No tenim res a comentar sobre aquest succés", expliquen des de la seu central de la policia parisenca. "Quan volem verificar alguna cosa, podem actuar sense autorització judicial", reconeix a aquest mitjà una font dels serveis d'intel·ligència francesos.Entre els afectats per la retallada de llibertats l'estat d'emergència també figura Joël Domenjoud, un jove que presta assessoria jurídica a associacions i col·lectius dins i fora del marc de la COP21. Dimecres 25 va demanar permís per a una manifestació, però li va ser denegat i va decidir recórrer davant la justícia. En sortir de casa al dia següent va notar que el seguien. Va entrar espantat en un bar de Malakoff, el barri al sud de París en què viu, i llavors la seva veïna li va trucar per dir-li que la seva casa estava envoltada de policies. La següent trucada va ser la d'un agent que li va ordenar presentar immediatament a comissaria.Joël no té antecedents penals ni pesen càrrecs en contra seva, però està sota arrest domiciliari des del dijous 26 i haurà de presentar-se a comissaria tres vegades al dia fins al 12 de desembre. "Crec que ho fan per intimidar altres activistes", explica Joël, qui a més al·lega que "no hi ha procés, no estic acusat de res, no he fet res (...) la veritable amenaça és aquesta violació de llibertats fonamentals i individuals".El ministre de l'interior francès, Bernard Cazeneuve, va justificar l'arrest domiciliari de Joël i altres 23 activistes i ecologistes a França al·legant que "són una amenaça per a la seguretat i l'ordre públic". Aquest dimarts el primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat que el govern estudia prolongar l'estat d'emergència més enllà dels tres mesos decretats "per protegir les nostres llibertats".Altres successos d'igual o major gravetat podrien il·lustrar la situació actual en què es troba França, on els drets universals sucumbeixen sota una llei justificada per la lluita antiterrorista i acceptada per la por, victòria palpable dels que adoren el terror. Són dies difícils al país que va veure néixer la Declaració Universal dels Drets Humans fa 67 anys. ELDIARIO.ES