Existeix un plaer innegable en saber que el que es fa no té cap base real, que dóna el mateix fer un acte que no realitzar-lo. No obstant això, en els nostres gestos quotidians contemporitzem amb la vacuïtat, és a dir, alternativament i de vegades a la vegada, considerem aquest món com a real i irreal. Barregem veritats pures amb veritats sòrdides, i aquesta amalgama, vergonya del pensador, és la revenja del ser normal. No són els mals violents els que ens marquen, sinó els mals sords, els insistents, els tolerables, aquells què formen part de la nostra rutina i ens minen meticulosament com el temps. E.M.CIORAN