El que vaig a explicar tot i ser surrealista és real, i m'ha succeït aquest mati als Jutjats de Sabadel, els que varen perdre la T del rètol de la façana fa tres o quatre anys i encara no l'han substituit (SORT QUE EN QUEDA L'EMPREMPTA) i els que han protagonitzat la rocambolesca història que us explicaré a continuació i que mostra que la indigència mental del personal de seguretat del país és congénita i palesa.
A l'entrada dels Jutjats o JUJATS per la T que falta, hi ha un escaner de l'any de la picor i una safateta blanca on dipositar els estris que portis al damunt: móbil, claus, cartera etc i en el meu cas, a banda d'aixó, duia la meva màquina Canon de retratar que sempre m'acompanya. Les claus s'han quedat a la butxaca de la jaqueta i l'escanner, ineficient igual que el de seguretat no se n'ha adonat. 
Aleshores, quan ja havia pasat sota l'escaner el segurata, un senyor alt i panxut, en un perfecte castellà m'ha dit que la màquina de retratar no la podia entrar....
- Per? he preguntat
- Por motivos de seguridad, ha estat la seva contesta....
I he hagut de deixar-la a la senyora que estaba de seguretat amb ell.
El mòbil l'he pogut entrar sense cap mena de problema, i és que potser el senyor de seguretat i la seva ajudanta no saben que els mòbils tambè fan fotos, o segurament la normativa de no deixar entrar máquinafotos deu ser anterior als mòbils, i en aquest sentit encara no han pres la decisió (sería fantàstic) d'obligar a deixar els mòbils a l'entrada a tots els visitants.
A banda, no he pogut fer la gestió atès el sistema informàtic dels Jutjats no funcionava, com els Jutjats, com la seguretat, como tot en aquest desastre de país dit o nomenat: Espanya, una unitat de destí en l'irracional.