El moment actual és ja el de l'autodestrucció del medi urbà, l'explosió de les ciutats sobre els camps coberts per "masses informes de residus urbans"(Lewis Mumford) és presidida de forma immediata pels imperatius del consum. La dictadura de l'automòbil, producte-pilot de la primera fase de l'abundància mercantil, s'ha inscrit en el terreny amb la dominació de l'autopista, que disloca els antics centres i imposa una dispersió cada vegada més puixant. Al mateix temps els moments de reorganització inacabada del teixit urbà es polaritzen passatgerament al voltant de "les fàbriques de distribució" que són els gegantins hipermercats edificats sobre un terreny nu, amb un pàrquing per pedestal; i aquests temples del consum precipitat estan ells mateixos en fugida en el moviment centrífug que els rebutja a mesura que es converteixen a la  vegada en centres secundaris sobrecarregats, perquè han implicat una recomposició parcial de l'aglomeració. Però l'organització tècnica del consum no és més que el primer pla de la dissolució general que ha portat a la ciutat a autoconsumirse d'aquesta manera.

Guy Debord La Societat de l'Espectacle