Combinades, la lectura extensa i la bona memòria poden proporcionar-nos, de tant en tant, el consol de comprovar que un gran escriptor ha plagiat un escriptor mediocre. Consol doble, si bé es mira. D'una banda el nostre ressentiment per no ésser 'grans' queda venjat i satisfet en descobrir l'espifiada o la feblesa del geni. D'altra, comencem a sustentar l'esperança que, algun dia, un geni qualsevol es dignarà plagiar-nos, a nosaltres.
S'ha donat el cas d'algun gran escriptor que s'ha copiat a si mateix, Cela, sense anar més lluny. De fet qualsevol escriptor gran, bo, regular o dolent es copia i repeteix constantment, però Fuster té raó, nomès ens queda als mediocres, l'esperança de ser plagiats.
Aquí trobareu els plagis més coneguts.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
Me hace gracia que se ponga a la Quintana ¡¡¡ joder...
ResponEliminava ser el cas més flagrant, encara que de fet qui va plagiar no va ser ella, sinó el seu ex que li va fer de negre...
ResponEliminaTambé passa i molt mes en el món de la música, i en el de l'art i en tants altres... Pla plagiava articles i fragments de llibres, si a nosaltres ens plagien ningú no se n'assabentarà ni hi podem fer res, la veritat.
ResponEliminaDel que es va parlar poc és del de Vazquez Montalbán, com que era comunista... tot pesa.
ResponEliminaVazquez Montalban, també plagiaba?
ResponEliminaHay algo de admiración en plagiar, algo no, todo...
ResponEliminaUn saludo
De lo que se trata es de plagiar bien y algo interesante, de acertar en lo que se plagia.
ResponEliminaAi, em falta la memòria i escassejo també com a lector...
ResponEliminaEl plagi com a falta és un concepte sobrevalorat, modern, sense gaire sentit. Abans es plagiaven tots. Potser el cas més flagrant entre els més coneguts de la nostra literatura és l'excel·lent "Lo somni", de Bernat Metge. Plagiar és un plaer, i a vegades es millora l'original.
Ja ho deia Sara Montiel: plagiar es un placer, genial, sensual, plagiando espero la musa que yo quiero.....
ResponElimina