Combinades, la lectura extensa i la bona memòria poden proporcionar-nos, de tant en tant, el consol de comprovar que un gran escriptor ha plagiat un escriptor mediocre. Consol doble, si bé es mira. D'una banda el nostre ressentiment per no ésser 'grans' queda venjat i satisfet en descobrir l'espifiada o la feblesa del geni. D'altra, comencem a sustentar l'esperança que, algun dia, un geni qualsevol es dignarà plagiar-nos, a nosaltres.
S'ha donat el cas d'algun gran escriptor que s'ha copiat a si mateix, Cela, sense anar més lluny. De fet qualsevol escriptor gran, bo, regular o dolent es copia i repeteix constantment, però Fuster té raó, nomès ens queda als mediocres, l'esperança de ser plagiats.

Aquí trobareu els plagis més coneguts.