.

RES ES PER SEMPRE


Després de veure aquesta tarda per enèsima vegada Sed de Mal, que cada vegada que la torno a veure envelleix pitjor, he vist el Curiós Cas de Benjamin Button, que encara no habia vist. No crec fer un spoiler a aquestes alçades, però el que planteja la pel·lícula, la reflexió sobre la vida de Benjamin Button a l'inrevés, és fascinant i terrible alhora, és molt pijor que neixer petit i anar envellint. Button neix com un nadó vell i mor com un nadó jove, i aquest paralelisme amb la immortalitat es el que de terrible, mentre tots van envellint ell és cada vegada més jove, la seva mare, la seva filla, la dona, tots els que l'envolten. 
Insisteixo, ha de ser terrible un cas així, nedar contra corrent nomès està reservat a alguns peixos, no als humans, i tot i que la pel·lícula és una obra mestra molt ben realitzada, explicada i resolta del començament al final, deixa un regust amarg, perquè en comptes d'anar endavanr d'anar avançant, el personatge va a l'inrevès i això altera tot l'ordre establert, fins al punt que no sé jo en el cas de donar-se una situació real com la de Benjamin Button, si aquest ho podria suportar i superar. Si envellir plenament conscient és dur i difícil d'assumir, rejuvenir, a la inversa dels altres, ha de ser terrible, impossible de suportar.
Potser aquesta part és la que no m'ha acabat de convèncer de la pel·lícula: si Benjamin neix vell pero com un nadó, de coneixement i físicament, de vell hauria de ser un nadó lúcid, encara que a la pel·lícula insinuen que té demència senil, però ho trobo un recurs massa fàcil, potser perquè la situació és tan complexa, tan terrible, que millor despatxar-ho així, per no angoixar-se més del compte.
Si a algú se li ha passat pel cap alguna vegada, encara que sigui desde la teorització, la possibilitat de ser immortal, veient aquesta pel·lícula se li pasaran de cop les ganes. Res és per sempre, ni tan sols la innocència o la maldat en estat pur, i així ha de ser.

6 comentaris:

  1. Sería insoportable.
    ver morir a todos los tuyos, los amigos, las relaciones, las gentes...
    deja, deja...que me recoja la parca que uno ya va de sobras por aquí.

    ResponElimina
  2. Nomès de pensar-hi m'angoixo, arribaria un moment en que series més jove que els teus fills. En un moment ella li diu mentre estan prenent un gelat: al començament i al final tots acabem amb bolquers, i és cert, però al començament i al final...

    ResponElimina
  3. Doncs aquesta és una de les coses que passen quan et fas gran i encara estàs viu, vas veient als amic, familia i coneguts com mica en mica es van morint i mica en mica també et van deixant sol.

    ResponElimina
  4. tens tota la raó, i últimament n'han traspassat uns quants....

    ResponElimina
  5. És una película que intenta arreglar algunes coses carregant-se unes altres. És un no importa per on comencis, ho facis com ho facis, acabarà, tot el que som, el que érem acabarà..llògicament surts del cinema i mires a la teva dona i te'n alegres de que sigui tan "grandeta" com tu. Si és així, si la llògica és aquesta, la película et deixa una sensació que hauria de persistir...viu el moment, aprofita el moment, estima aquest moment...els bolquers tenen la seva cosa, no és el mateix fer-los servir de gran per un tema d'incontinència que fer-los servir de petit per un tema d'inmaduresa però fixa´t que tenen una cosa que en comú les dues situacions i és la dependència humana, és aquest reclam d'amor el cas d'en Benjamin i el nostre perque mai se sap prou fins que depens de lo molt que depenem dels altres per seguir sent dignament nosaltres mateixos inclús..vull dir que té un regust amarg la peli però també té punts dolços, també ens recorda que cal tenir-los aprop.

    ResponElimina
  6. a banda que está molt ben feta, fins i tot amb un cert punt d'ingenuitat. I et ve a dir, que el final, sigui del dret o del revès sempre és trist, dolorós i inevitable.

    ResponElimina