No fa gaire un periodista presentava un llibre amb les seves memòries i reflexions, el seu relat era bastant explícit: el periodisme ha mort. Recordava quan vives eren les redaccions en els anys setanta, vuitanta, noranta ... Es discutia, es bevia, es fumava ... Allò sí que era periodisme, ara en canvi el periodisme és mort. Més o menys era el discurs que ja havia sentit o llegit més vegades. Sens dubte aquell veterà periodista expressava una realitat, però era la seva realitat. La d'algú que va treballar i treballa a una capçalera de premsa tradicional que va anar perden el seu valor, el seu sentit, la seva ètica, el seu terreny...

Veiem cada dia com aquestes capçaleres o emissores amaguen informacions que la ciutadania necessita conèixer, com protegeixen els interessos econòmics i polítics establerts, però l'episodi dels 'papers de Panamà' mostra com hi ha mitjans que volen revelar el que els altres amaguen. Aquesta és també una realitat, hi ha un 'nou' periodisme que pretén fer el que els altres van deixar de fer o ja mai van fer.

Que el 'vell' periodisme vol liquidar a aquest altre és lògic doncs aquestes capçaleres són part i instrument de la corrupció econòmica i política establerta, del segrest del que hagués de possibilitats democràtiques en la Constitució. I així s'ha d'entendre l'enfrontament de Juan Luís Cebrián amb Ignacio Escolar.

Però això seria impossible fa quinze anys, no existia cap dels tres mitjans als quals el president executiu de Prisa vol castigar públicament. Fa cinc anys si haguessin publicat la mateixa notícia probablement els ignoraria però ara se sent obligat a respondre. Ho fa malament, és clar, fa molt més visible la notícia i, a més, perjudica al grup mediàtic que presideix. Va ser una reacció contrària a la professionalitat i que va demostrar supèrbia, una supèrbia ofesa. No, la premsa ja no és el que era, gairebé ha desaparegut el lector parroquià que combrega amb el que li prescrigui 'el seu' diari i els diaris a Internet han madurat molt. Hauran de fer-ho encara més.

És lògic que els periodistes que pateixen i paguen el deteriorament professional, ètic i empresarial dels mitjans tradicionals sentin que estan vivint la fi del periodisme, però les opinions i informacions que no poden publicar en els seus mitjans es poden llegir en mitjans com aquest que em permet dir el que altres no em permetrien.

Només cal pensar que els 'papers de Bárcenas' van estar donant voltes per les redaccions d'aquestes capçaleres fins que no hi va haver més remei que publicar-los perquè acabarien arribant a alguna web. Només cal veure com les informacions sobre Sòria, Cañete..., són publicades en paper en pàgines interiors o a un costat del titular destacat. Només cal a Feijóo que "el Govern d'Espanya no pot repartir-se en Twitter", quan acaba de tornar a repartir diners públics a la "premsa amiga", per comprendre el seu recel de les xarxes socials, l'únic que escapa al seu control, i de la premsa a la Xarxa.

Sí, hi ha un espai nou per a la llibertat d'informació i d'opinió, aprofitem-lo i recolzem-lo. Lamentem el deteriorament d'aquests mitjans tradicionals però celebrem l'existència d'aquests altres que lluiten per créixer. SUSO DE TORO - ELDIARIO.ES