La primera vegada que vaig sentir a parlar del poeta Barceloní José Maria Fonollosa va ser a través de 'SUPONE FONOLLOSA' d'Albert Pla, corría l'any de 1995. Pla parlava d'un poeta Barceloní maleït, i sincerament, no li vaig fer massa cas. De fet, vaig pensar que havia escrit ell els poemes i el poeta era inventat. No seria la primera vegada, jo mateix em vaig inventar un poeta: Karl Heinz Wolfovitz.
La segona vegada que en vaig saber de José Maria Fonollosa va ser al setembre de 2011 en llegir el comentari d'en Lluis Bosch al seu blog, on li va retre un principi de començament d'homenatge que, de fet deia li faria el 7 d'octubre següent, dia en que es complirien 20 anys de la seva mort. A la wikipedia hi ha informació sobre Fonollosa, en castellà i gallec. Us deixo un poema d'ell, però aquí en trobareu més.
De la vida de Josep Maria Fonollosa poc se sap. Que va viure a Cuba abans que el castrisme l'obligués a tornar a principis dels 60 a Barcelona, on havia nascut el 1922, fill de Can Tunis. Que era un poeta secret, algun diria que maleït. Catalonoparlant que escrivia en castellà. Un home peculiar, lector diari del diví marquès de Sade, que tot just es tractava amb ningú, però moltíssim menys amb els escriptors de la seva generació, més o menys la dels 50. Un creador que va construir amb tenacitat des de 1948 fins 1985, un poemari inacabable i urbà fora de les tendències imperants. I que encara que va escriure altres llibres, el més important, la gran obra de la seva vida és aquesta mena de catàleg o exhibició d'atrocitats, aspre i escabrós titulat 'Ciudad del hombre' (Edhasa) que apareix ara al complet, amb un afegit de 100 poemes inèdits, que proposa una passejada per Barcelona a través dels seus títols.
Expliquen tot això avui a el periódico i que va ser Pere Gimferrer qui el va descobrir, i expliquen més coses......, en castellà, car a la versiò digital en català a hores d'ara encara que hi surt.
De la vida de Josep Maria Fonollosa poc se sap. Que va viure a Cuba abans que el castrisme l'obligués a tornar a principis dels 60 a Barcelona, on havia nascut el 1922, fill de Can Tunis. Que era un poeta secret, algun diria que maleït. Catalonoparlant que escrivia en castellà. Un home peculiar, lector diari del diví marquès de Sade, que tot just es tractava amb ningú, però moltíssim menys amb els escriptors de la seva generació, més o menys la dels 50. Un creador que va construir amb tenacitat des de 1948 fins 1985, un poemari inacabable i urbà fora de les tendències imperants. I que encara que va escriure altres llibres, el més important, la gran obra de la seva vida és aquesta mena de catàleg o exhibició d'atrocitats, aspre i escabrós titulat 'Ciudad del hombre' (Edhasa) que apareix ara al complet, amb un afegit de 100 poemes inèdits, que proposa una passejada per Barcelona a través dels seus títols.
Expliquen tot això avui a el periódico i que va ser Pere Gimferrer qui el va descobrir, i expliquen més coses......, en castellà, car a la versiò digital en català a hores d'ara encara que hi surt.
El mundo nos resulta ajeno, inhóspito.
Debiera ser destruido por completo.
Construir un mundo nuevo sin sus ruinas.
Y estrenar una vida diferente.
Pero al pasar el tiempo el nuevo mundo
tampoco hallarán propio nuevos hombres..
También ellos querrán un mundo nuevo.
Mejor fuera destruirlo y no hacer otro.
José Maria Fonollosa
.
Muy poco se de él. Pero he escuchado personas que siempre lo tienen presente.
ResponEliminaHe de hacer un hueco y empezar a leerle.
En vaig parlar fa quatre anys d'ell, avui l'he recordat en llegir na el Periódico la publicació del poemari Ciudad del Hombre. Tot un personatge....
ResponElimina