Un que hi enten un munt sobre cinema escribía l'altre dia sobre la pel·lícula «The Man Who Knew Infinity»: 
  • Per pura deformació vocacional (i sense cap esperança al respecte) havia de veure «The Man Who Knew Infinity», ja que no cada dia s’estrenen pel·lícules sobre super-herois matemàtics. Basada en la biografia homònima de Robert Kanigel i dirigida pel desconegut Matthew Brown, la cinta relata els últims anys del portentós matemàtic indi Srinivasa Ramanujan (1887 - 1920), des dels seus modestos inicis com a comptable a Madràs fins als seus anys a Cambridge, amb especial incidència en la seva relació amb el prestigiós matemàtic G. H. Hardy.
I és que The Man Who Knew Infinity - L'home que coneixía l'infinit - explica la història del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan,  de qui en vaig saber a travès de ¡el retorno de los Brujos¡, és una història fascinant, potser per què tinc una fixació amb els matemàtics, com Paul Erdos, o Grigori Perelman. Diuen que un matemátic no pot ser un bon matemàtic si no és un bon poeta. Erdos però, consideraba el contrari. No ho sé, però la historia de Ramanujan que us deixo a continuació crec val la pena llegir-la.

.......      



Un dia, a principis de l'any 1887, un braman de la província de Madras es dirigeix ​​al temple de la deessa Namagiri. El braman ha casat la seva filla fa ja molts mesos, i la llar dels esposos és estèril. ¡Que la deessa Namagiri els doni la fecunditat! Namagiri escolta la pregària. El 22 de desembre neix un nen, al qual es posa el nom de Srinivasa Ramanujan Alyangar. La vigília s'havia aparegut la deessa a la mare, per anunciar que el seu fill seria extraordinari.


Als cinc anys, ingressa a l'escola. Des del primer moment, la seva intel·ligència sorprèn a tots. Sembla saber ja el que li ensenyen. Se li concedeix una beca per al liceu de Kumbakonán, on és l'admiració dels seus condeixebles i professors. Té quinze anys. Un dels seus amics fa que la biblioteca local li deixi una obra titulada A Synopsis of Elementary Results in Pure and Applied Mathematics. Aquesta obra, publicada en dos volums, és un recordatori redactat per George Schoobridge, professor de Cambridge. Conté resums i enunciats sense demostració d'uns 6.000 teoremes. L'efecte que produeix en l'esperit del jove hindú és fantàstic. El cervell de Ramanujan es posa bruscament a funcionar d'una manera totalment incomprensible per a nosaltres. Demostra totes les fórmules. Després d'haver esgotat la geometria, ataca l'àlgebra. Ramanujan explicarà més tard que la deessa Namagiri se li havia aparegut per explicar-li els càlculs més difícils. Als setze anys, fracassa en els exàmens, perquè el seu anglès continua sent defectuós i li és retirada la beca. Prossegueix sol, sense documents, les seves investigacions matemàtiques. De moment, adquireix tots els coneixements assolits en aquest terreny fins a 1880. Ja pot prescindir de l'obra del professor Schoobridge. I encara va més enllà. Per si sol, acaba de reproduir, per depassar després, tot l'esforç matemàtic de la civilització, partint d'un recordatori, d'altra banda incomplet. La història del pensament humà no coneix un altre exemple semblant. El propi Galois no havia treballat sol. Va estudiar a l'Escola Politècnica, que era en la seva època el millor centre matemàtic del món. Podia consultar milers d'obres. Estava en contacte amb savis de primer ordre. En cap ocasió s'ha elevat tant l'esperit humà amb tan poc suport.

El 1909, després d'anys de treball solitari i de misèria, Ramanujan es casa. Busca una feina. Li recomanen a un preceptor local, Ramachandra Rao, il·lustre enamorat de les matemàtiques. Aquest ens ha deixat el relat de la seva trobada.

«Un homenet deixat, sense afaitar, amb uns ulls com mai he vist altres, va entrar a la cambra, amb una gastada llibreta de notes sota el braç. Em va parlar de descobriments meravellosos que depassaven infinitament el meu saber. Li vaig preguntar què podia fer per ell. Em va dir que només volia el just per menjar, a fi de poder prosseguir les seves investigacions.» Ramachandra Rao li passa una petita pensió. Però Ramanujan és massa orgullós. Per fi li troba una ocupació: un lloc mediocre de comptable, al port de Madras.

El 1913, el convencen que entauli correspondència amb el gran matemàtic anglès G. H. Hardy, en aquell temps professor de Cambridge. Li escriu i li envia pel mateix correu 120 teoremes de geometria que acaba de demostrar. Hardy havia d'escriure sobre això:

«Aquestes notes podien haver estat escrites únicament per un matemàtic del major calibre. Cap lladre d'idees, cap farsant, per genial que fos, podia haver captat abstraccions tan elevades. »

Proposa immediatament a Ramanujan que es traslladi a Cambridge. Però la seva mare s'oposa per motius religiosos. De nou la deessa Namagiri s'encarrega de resoldre la dificultat. S'apareix a la vella dama per convèncer-la que el seu fill pot anar a Europa sense perill per a la seva ànima, i li mostra, en somnis, a Ramanujan assegut al gran amfiteatre de Cambridge entre anglesos que l'admiren.

A finals de 1913, s'embarca l'hindú. Treballarà durant cinc anys i imprimirà un avenç prodigiós a les matemàtiques. És elegit membre de la Societat Reial de Ciències i nomenat professor de Cambridge, al col·legi de la Trinitat. El 1918 cau malalt. Tuberculosi. Torna a l'Índia, per morir allà, als trenta-dos anys.

Va deixar un record extraordinari en tots quants el van conèixer. Només vivia per als números. Hardy va anar a visitar-lo a l'hospital i li va dir que havia agafat un taxi. Ramanujan li va preguntar el número del cotxe: 1.729 «Quin bonic número! -Va exclamar-. És el més petit que és dues vegades la suma de dues galledes! » En efecte, 1.729 és igual a 10 elevat al cub més 9 elevat al cub, i és també igual a 12 elevat al cub més un elevat al cub. Hardy va necessitar sis mesos per demostrar-ho, i el mateix problema no ha estat encara resolt per a la quarta potència.

La història de Ramanujan és increïble per a qualsevol. I, tanmateix, és rigorosament certa. No és possible expressar en termes senzills la naturalesa dels descobriments de Ramanujan. Versen sobre els misteris més abstractes de la noció del número, i particularment dels «nombres primers».

Poc se sap del que, fora de les matemàtiques, despertava l'interès de Ramanujan. Es preocupava poc d'art i de literatura. Però l'apassionava tot l'estrany. A Cambridge s'havia muntat una petita biblioteca i un fitxer sobre tota sort de fenòmens desconcertants per a la raó.


tret de: el retorno de los brujos.