Europa és abans de res una xarxa cartogràfica de Cafès que serveixen per al desenvolupament de l'esperit intel·lectual. Diu Steiner "si tracem el mapa dels cafès, tindrem un dels indicadors essencials de la «idea d'Europa»". En els Cafès europeus hi ha poetes, metafísics, polítics, filòsofs, molt al contrari del bar nord-americà que és un lloc fosc d'insinuació a l'erotisme i a la trobada sexual, al ball i a la música estrepitosa on és gairebé impossible pensar, bar en el qual el consum és vital per no ser desallotjat del lloc.
Per Steiner els països de l'Europa saxona representen un eix intermedi entre els Estats Units i l'Europa Continental; hi ha pubs i tavernes en els països de parla anglesa a Europa que van servir per al desenvolupament de la literatura britànica però aquests no són cafè; en aquest sentit les illes britàniques no semblen pertànyer del tot a la idea d'Europa. acaba el autor al respecte del Cafè citant Walter Benjamin "hi haurà mitologies mentre hi hagi captaires" al que afegeix Steiner "mentre hi hagi cafès, la «idea d'Europa» tindrà contingut". Ara bé, el Cafè com a lloc de reunió, per simple conjectura de sentit històric comú, no és possible sinó posteriorment a la trobada entre Amèrica i Europa.
No sé jo si tenia en compte Steiner que, almenys a Sabadell, els cafés, gairebè tots estàn  regentats per xinesos, almenys al meu barri, 8 de 9, ho estàn, lo qual vol dir que almenys al meu barri estem molt lluny d'Europa i la seua idea.