L'Expresident Artur Mas i Gavarró, s'ha begut l'enteniment o repapieja, vegeu sinó la interpretació sesgada que dona a la Victoria de Donald Trump en les eleccions als Estats Units. Mas s'ha felicitat i ha felicitat en un vídeo casolà a Donald Trump, desitjant-li una executòria presidencial “molt diferent” a l'electoral. Mas també dibuixa un paral·lelisme entre la victòria del magnat nord-americà i el procés sobiranista, per insuflar ànims a les seva gent: “De tant en tant, allò que a vegades sembla impossible, acaba resultant possible. Apliquem-ho també des de l'òptica catalana."

Ja ho té això l'independentisme, que a falta de resultats tangibles, és molt hàbil a l'hora d'adaptar la realitat al seu propi imaginari. El referèndum escocès es va presentar com un pas inexorable cap a l'ingrés a Europa d'un futur Estat català. El 'Brexit' i els seus efectes a Gibraltar, la palanca per alterar les fronteres europees i donar cabuda a noves realitats, com la Catalunya independent. Tant el pacte PSOE-Ciutadans com l'abstenció socialista en la investidura de Mariano Rajoy, prova irrefutable que a Espanya només hi ha una porta a creuar: la de sortida. 

Per molt democràtica que hagi estat la seva elecció, el populisme de Trump, el seu exacerbat nacionalisme, el seu rebuig a les minories ètniques, la seva misoginia i masclisme de xulu de barri, entre altres 'virtuts' que adornen el personatge, no serien en principi el millor ejemple a seguir per que el sobiranisme el prengués com a mirall on emmirar-llar-se. Més li valdría prendre nota de la fractura social que pateixen els Estats Units, una perillosa mercaderia que seria millor no importar, i en la que tant li agradaba abonar-si a Mossen Fernández Díaz. 
De la mateixa manera que el que preocupa de Trump es que sent com és, es molt possible que porti a terme moltes de les seves estrambòtiques promeses electorals, preocupa tambè la deriva integrista dels sobiranisme a midi que avanci el procés, quan es tregui la careta amable i es mostri tal qual és.

“Vivim temps complexos en què les ferides de la crisi econòmica alimenten la temptació del replegament intern, la sublimació de la identitat i la recerca de solucions màgiques per a les conseqüències de la globalització...” Així reflexionava aquest dimecres al Parlament Germà Bel, referint-se al 'tsunami' de Trump i al temut gir de França en favor de la feixista Marine Le Pen. Sent un connotat sobiranista, a més de diputat de Junts pel Sí, segur que les al·lusions de Bel a la “sublimació de la identitat” i a les “solucions màgiques” no ocultaven una crítica encoberta al projecte independentista. 
Val la pena escoltar el vídeo d'ahir d'Iñaki Gabilondo, tot un exemple de lucidesa i honestedad, del que n'està molt allunyat Artur Mas. SBD - 11.11.16