About Me

7/11/16

UN DEUTE NO LIQUIDABLE, IMPAGABLE


El treballador despullat, disponible per al capital, va poder arribar a formar-se en la modernitat occidental en virtut del concurs decisiu de l'Estat. El capítol 24 del Capital descriu com l'apropiació classista de la seva violència concentrada i el seu aparell legal i punitiu va promoure de fet la transició al capitalisme. En el relat de Marx es poden distingir dues formes de participació de l'Estat. Primer, des de la perspectiva de la intervenció activa, el seu poder va ser utilitzat per espoliar els petits propietaris, per obligar al treball forçós (lleis contra la vagabunderia, la vagància, la mendicitat), per allargar la jornada laboral, per limitar els salaris. Però quan es converteix en una eina més eficaçment impulsora de l'acumulació originària seria, paradoxalment, a través d'un mecanisme on la seva acció és més aviat passiva: el sistema de crèdit públic, l'endeutament. Marx escriu:
El deute públic es converteix en una de les palanques més efectives de l'acumulació originària. Com amb un toc de vareta màgica, infon virtut generadora als diners improductiu i el transforma en capital, sense que per això el mateix hagi de exposar necessàriament a les molèsties i riscos inseparables de la inversió industrial i fins i tot de la usurària. En realitat, els creditors de l'Estat no donen res, ja que la suma prestada es converteix en títols de deute, fàcilment transferibles, que a les seves mans continúen funcionant com si fossin la mateixa suma de diners en efectiu. Però fins i tot prescindint de la classe de rendistes ociosos així creada i de la riquesa improvisada dels financers ..., el deute públic ha donat impuls a les societats per accions, al comerç de tota mena de papers negociables, especulacions fraudulentes, en una paraula, al joc de la borsa i de la moderna bancocràcia.
El deute públic crea, doncs, les condicions per a l'acumulació que fa possible la mediació social capitalista. Segons Marx, el sistema creditici va propiciar la concentració de capitals que caracteritza al nou mode de producció. "Amb la producció capitalista", escriu en el capítol 23 del Capital, "es forma un poder totalment nou, el crèdit. Aquest no només es converteix en una arma nova i poderosa en la lluita competitiva.
Mitjançant fils invisibles, atreu cap a les mans de capitalistes individuals o associats els mitjans dineraris que, en masses majors o menors, estan dispersos per la superfície de la societat. Es tracta de la màquina específica per a la concentració dels capitals". Ara bé, en el cas de l'endeutament públic, aquest procés econòmic es redobla d'una dimensió política, "pedagògica", disciplinària: l'Estat, apropiat i subsumit sota el capital, és aplicat a la formació de treball disponible per la plusvàlua.
A través de l'Estat deutor, el capitalisme posa des del seu origen la financiarització de l'economia que segons Rudolph Hilferding (1910) haiuriem d'interpretar com el signe de la seva forma postliberal. L'Estat no només impulsa la bancocràcia -la de llavors i la d'ara -, sinó que fa possible -com garant últim- el "diners crediticis", els diners bancaris, arquetip del capital fictici. Marx ensenya que el ficcional de l'economia financera conforma des del principi -i com principi- la societat capitalista. En l'origen mateix del capitalisme s'infiltra, a través de l'Estat deutor, l'especulatiu, la fantasmagoria, una amalgama de encanteris feta quotidianitat, la generació inevitable de "bombolles" financeres i creditícies, la necessitat de crisi violentes i destructives, amb la coneguda conseqüència de la inseguretat general, de la
dependència i indefensió constants.
Formalment, el deute públic no és una altra cosa, segons Marx, que el mitjà per "la de alienació de l'Estat", per la seva apropiació per una part de la societat. L'Estat, deutor i devengador d'interessos, haurà de regular la mediació social en "interès" del capital: la plusvàlua com a raó d'estat. I l'interès objectiu del capital per apropiar-se de la violència col·lectiva com a mitjà de dominació del treball es traduirà en la preservació de la relació d'endeutament públic. El manteniment de les relacions de poder perllonga l'endeutament, i viceversa. Així, inherent al capitalisme serà un deute no liquidable, impagable. Que tots siguem deutors d'un prestatari (els "Capitals") més o menys despòtic, però sempre ubic.

Capitalismo y catástrofe Ciro Mesa Moreno Universidad de La Laguna, (España)

SHARE THIS

6 comentaris:

  1. En estos momentos se está negociando parte de ella.
    Y da igual quien entre, si PP o Podemos, da igual.
    En el momento que te niegues a pagarla pasará como en Grecia, y ahora nadie habla de ella, donde la prima de riesgo a esta semana estaba al 752 % frente a la de España, al 112%.
    ¿ Qué quiere decir esto ?, que no hay nadie en el mundo que preste dinero a Grecia, y si se lo presta ha de ser al 752%.
    Es evidente que lo que primero que sufre son las pensiones, ya sin pagas extras (Navidad y Vacaciones)y que la cuantía de la pensión es, como máximo, el 65% del promedio del sueldo devengado por el trabajador durante toda su vida laboral.

    Por eso que no me creo nada más que lo que veo, y lo que veo es que nadie, nadie puede saltarse el juego de la banca. La muestra un botón, el TRUMP dice que el sistema sanitario español es de ideología comunista ¡¡¡ pa mear ¡¡ de entrada es mutualista si se hubiere de cualificar, pero lo más cojonudo es que le votan la mitad de los americanos.

    Francecs, no me creo a nadie. A nadie.
    Salut

    ResponElimina
  2. ja en som dos, Trump diu el que li rota sigui veritat o no, ha estat aquesta ña campanya més bruta de totes les dels EUA.
    Quan al deuta, malament si et negues a pagar-lo i malament si l'intentes pagar, de fet nomès pagues els interessos in eternum

    ResponElimina
  3. Cuando hablo de las extras hablo de Grecia, que sólo reciben media de Navidad.
    Nosotros el año que viene nos podemos despedir de las pagas, pero eso mande quien mande.
    Mira, amic, la muestra de que cuando tocan el poder todos son iguales, es la lucha que tienen entre ellos por mandar.
    Si no fuera algo tan bueno y tan goloso, todos dirían, : que mande otro.
    En el PSC hay tres corrientes. En el PSOE tres; en Podemos, tres que se sepan; en el PP dos bien diferenciadas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. QUAN TOQUIN LES PENSIONS es quan tindrán problemes reals, i grossos, per que nosaltres hem cotitzat tota una vida i això no ens ho poden tocar. Cauran torres altes...

      Elimina
  4. Amic del meu cor:

    Las pensiones son votos.
    Por eso el PP las cuida, porqu eson votos cautivos, pero eso pasa siempre, y mande quien mande mira de no tocarlas.
    A la subida del 0´25% anual nadie dijo nada, porque aunque era una mierda, no era una supresión.
    En Grecia mandan los de ¿izquierda?, los amigos de Podemos ¿y???. Han suprimido la extra de vacaciones y media de Navidad..¿Algún podemita ha dicho nada?, pero es que ninguno del PP tampoco ha dicho nada. Ojo con el dato.
    Aquí , amic meu, se han suprimido las extra de navidad para el funcionariado, al que el juez ha obligado a devolver y lo están haciendo pero aún las deben en el Clinic.
    La extra de junio se ira a la mierda , porque te dirán que siempre estamos protestando contra el antiguo régimen, pero que fue instaurada en 1947, un 15 de julio y que no es costitucional. Y te la sacarán por decreto Ley.
    Y la de Navidad te dirán que te has de conformar con media, si quieres seguir cobrando las otras cada mes.
    Hace tiempo, al menos tres años que lo vengo diciendo, y se cumplirá inexorablemente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ho veurem, pero no ho crec, no gosaran fer-ho

      Elimina