BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

EL SUPREM CANTA COM PATTY SMITH


El Suprem estableix que les empreses no poden deixar de donar paneres de Nadal. ¡L'Alt Tribunal considera que l'obsequi s'ha convertit en un dret adquirit si s'ha rebut de forma continuada. Sentència judicial amb aires nadalencs: el Tribunal Suprem ha decidit que les empreses no poden suprimir l'entrega d'una panera de Nadal als seus treballadors si els l'han estat donant de forma continuada. La sentència, que estableix jurisprudència perquè és la segona en la mateixa línia, dictamina que la panera de Nadal rebuda cada any s'ha convertit en un dret adquirit pels treballadors.
La sentència, avançada per 'Expansión', té una peculiaritat, es dóna en relació amb el cas d'una empresa que és resultat de la fusió de dues firmes, Esmena i Mecalux: una d'elles tenia per costum donar panera de Nadal a la seva plantilla, i l'altra, no. L'alt tribunal considera que la panera, com a concessió de caràcter col·lectiu, no pot ser modificada o suprimida de forma unilateral, i que això requeriria un nou pacte laboral, com preveu l'Estatut dels treballadors.
La sentència subratlla que en el cas analitzat, el de l'empresa que donava paneres de Nadal, consta que s'elaborava una llista de beneficiaris, es compraven els obsequis i s'informava el personal perquè recollís les paneres, que tenien un cost de 66 euros. I precisa que aquest dret no es pot veure alterat per una fusió amb una altra societat.
La sentència confirma un canvi de doctrina legal sobre les paneres de Nadal, que fins ara i per sistema no es consideraven part del salari, com van certificar el mateix Tribunal Suprem i tribunals superiors de justícia. La decisió que s'ha pres en el cas d'Esmena i Mecalux compta amb un vot particular advers, que argumenta que el conflicte només afecta la panera de Nadal del 2012. 

El suprem canta com Patty Smith, malament i oblidant-se de la lletra, i per suposat que aquesta sentencia no té cap ni peus, és més, jo si fos de l'Empresa Mecalux no donaría el lote, que no panera; si no l'havia donat mai, perquè ara si; Ah! per cert, què aquesta és una altra que el Suprem deu ignorar, a moltes empreses, el lote és una capsa de cartró amb quatre tonteries dins de marca blanca, que costa 30/40€, i que sovint la gent l'agafa per educació. De sempre havia sospitat que els torrons eren de l'any anterior, el cava de marca rara, el rioja, ja,ja, i el vermut fill de pare desconegut, les neules del Sosa, polvorfones i quatre tonterietes més, ah! un xoriço sospitós habitual, i a vegades una capseta amb bombons 'picantes i explosivos' de la segona guerra mundial. Això no en tots els casos, cert, i haig de dir que tambè m'he trobat amb Empreses que donàven fins i tot un pernil, que en la majoria dels casos era inmenjable, i més que sec, ressec; era ibéric això si, concretament d'algún llogarró de la península Ibérica.

Un any a Ripollet, no ho recordo ara exactament, pero erem uns 300 treballadors o més, la majoria dones i en comptes del 'lote' tradicional ens varen donar un 'edredon', fins aquí, res de nou, però es que a l'any següent, el 'lote' va ser 'un gall dindi' per cada una i una dels treballadors, amb una salvetat, 'el gall dindi' estaba viu, almenys al sortir de la fàbrica, car el meu, que el vaig posar al capó del 850 va traspassar pel camí de tornada a casa i pel carrer 'sueltus' en voltaven uns quants que s'havien escapolit de l'escomessa. Hi ha un altre episodi hilarant de gall dindis llençats des d'un helicopter, però això era ficció a WKRP radio Cincinatti. Res, que el Tribunal Suprem hauria d'estar per dictar sentencia sobre coses serioses i no foteses com aquesta del lote.  ¡Ai senyor! és que no n'encerten ni una, o així m'ho sembla a mi.


12 comentaris :

  1. Francesc, no siguis dolent, la Patty oblida la lletra, però no canta malament. O és que no has escoltat en Dylan recentment?

    ResponElimina
    Respostes
    1. es que en Dylan encara canta pitjor, that is the problem. Imagina't per un moment un concert amb Dylan, Patty Smith i Leonard Cohen, un concert d'aquells de dues hores. Domés de pensar-hi em venen ganes de sortir corrents.....

      Elimina
  2. tot això dels lots de Nadal ja sembla cosa dels anys de la gana, la veritat, i em pensava que això era un regalet que les empreses feien perquè volien, no perquè fos una obligació, a veure si el dret adquirit de 'l'aguinaldo' que donguis, per exemple, als fills, o els regals de reis també sentarà jurisprudència...

    ResponElimina
  3. Per cert, fa anys vaig saber el cas d'una empresa que donava un lot amb un pernil, doncs un grup de gent es va anar a queixar pel fet que eren vegetarians o una cosa semblant, potser hi havia musulmans, no ho sé, aleshores l'empresa va fer un lot amb verduretes i fruites i a tothom li va fer gràcia i molta gent volia el de les verduretes i van fer curt, estem tots ben guillats, vaja

    ResponElimina
  4. fent un acudit fàcil 'cantava amb força mala patti'

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo també entrenia que era cosa dels anys de la fam i que era i entenc és voluntari. pero es veu que no. El millor seria com feien algunes empreses que a banda de la paga extra de Nadal, donàven un sobre amb una gratificació (també voluntaria) que per poc que fos, era més que el cost d'un lot escadusser.

      Elimina
  5. jajajaja un pavo vivo ¡¡¡¡
    demasié pal body ¡¡¡¡

    ResponElimina
  6. va ser tot un espectacle, hi havia gall dindis per tot Ripollet.

    ResponElimina
  7. Hay empresas especializadas en hacer unas cajas enormes de mazapanes para meter ocho unidades, es un desperdicio de embalajes, de plástico y de transporte. Una empresa debe pagar puntualmente sus salarios y yo pusiera quizás complementos de productividad, no estúpidas cestas que parecen limosnas.

    ResponElimina
  8. Por cierto mi empresa pone en la pagina del empleado, un apartado para comprar alimentos para desfavorecidos en esas fechas, me gustaría saber cuantos somos los que aportamos algo...

    ResponElimina
  9. ASÍ DEBERIA SER, Y SALARIOS DIGNOS! Lo del lote me suena un poco a aquello de ponga un pobre en su mesa por Navidad, a parte de los lotes que por parte de las Empresas se regalan a directores de Banco o jefes de compras, que es otro nivel.

    ResponElimina
  10. Que gran el capítol dels galls dindis, ja l'havia oblidat. Moments estel·lars de la tele dels 80.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes