16/1/17

HEIDEGGER I EL NAZISME


La relació entre Heidegger i el nazisme és un tema historiogràficament resolt de manera definitiva perquè els documents (els cursos publicats, els testimonis de deixebles), són molt clars en aquest tema, encara que sempre poden aparèixer exegetes incondicionals del mestre disposats a reinterpretar -lo de manera suposadament 'creativa'. Algun heideggerià ocurrent pot repetir el tòpic segons el qual amb els cecs (és a dir, amb els que no combreguen amb les tesis del mestre), no es pot discutir sobre colors. Que Heidegger no va compartir el mite biologista és cert. Fins i tot pot acceptar-se que els nazis sempre van tenir cap a ell una clara desconfiança. Però, com ha postil·lat Derrida, la metafísica de la raça sempre serà molt més inquietant que la biologia de la raça. 
És obvi, a més, que va imposar el «Führerprinzip» a la universitat i que va veure en Mussolini i Hitler una resposta, «un contramoviment», al nihilisme (i que aquest és un error molt gran) és evident, fins i tot sense fer massa referències a les idees que va expressar en els seus cursos i en el Discurs del Rectorat. Els cursos de 1933-1944 representen avui 20 volums de la Gesamtausgabe [Obres Completes] i estan plenes de referències directes o indirectes al nazisme. Sobre la qüestió actualment es poden esquematitzar algunes idees bàsiques sense massa marge d'error: 
1.- El nazisme de Heidegger no és un error. No és un problema d'oportunisme polític, de confusió, ni de 'platonisme' (com volia creure Arendt) o de fascinació més o menys circumstancial. Heidegger va creure durant anys (segurament durant tota la seva vida) que el nazisme era una esperança per a Alemanya en la mesura que significava no només una política sinó una nova concepció del món, una renovació espiritual. El nazisme representava per a ell una sortida al problema del fracàs de la modernitat l'exemple més palpable era la 1a Guerra mundial. 
2.- Heidegger va arribar a autoconvèncer-se que ell entenia el nazisme millor que els nazis perquè no ho considerava com a un concepte històric (Heidegger és ferotgement antihegelià), sinó com un nou fonament, un trencament radical amb el passat. No li interessa el nazisme com a partit (instrument de poder massa tèrbol) sinó en tant que com a 'moviment'. En 1935 es referia a «la veritat interna i la grandesa d'aquest moviment» [die innere Wahrheit und Größe dieser Bewegung] i precisament perquè distingia entre partit i moviment va poder intentar reconstruir la seva imatge després de la guerra. En pretendre introduir la filosofia (la seva pròpia ontologia) al nazisme va fracassar perquè el nazisme no podia ser una teoria sinó un panegíric de l'acció. A diferència del pensament socialista (la base teòrica -errònia o no- és evident), el nazisme menyspreava la teoria. 
3.- El nazisme significava una revisió de la tècnica, un nou plantejament de la qüestió del poder, el significat profund a Heidegger se li va escapar sempre, però que, almenys, li permet replantejar l'horitzó històric i comunitari de l'Ésser-per -la-mort. Quan en la modernitat els déus han fugit, quan el món s'ha enfosquit i només cap el ressentiment, una teoria del ressentiment pur (el nazisme) acaba per resultar molt adequada. Llegir la tècnica com l'oposat a la tradició és una temptació alhora molt heideggeriana i molt nazi i les dues línies van acabar trobant-se. La retòrica funciona per si mateixa. 
4.- En la mesura que en el pensament heideggerià no hi ha una ètica (la seva ètica és ontologia) no disposava de cap eina conceptualment potent per prendre distància davant la brutalitat nazi. 
5.- Entre Heidegger i els jueus no hi havia res personal. Això és el pitjor, naturalment. Que les víctimes no són humanes. Si fos una cosa personal potser tindria remei. 
6.- Si la ciència no pensa i l'home no existeix (o simplement si la «autenticitat» exclou la llibertat), es pot matar impunement. En això coincideixen plenament Heidegger i els nazis.


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Si al punto 1. Sin comentarios.

    Heidegger llegó al convencimiento de que la igualdad la pide quien no tiene nada que perder.
    Que el saber solo puede ser saber si es verdad, y que esta, la verdad, solo puede ser verdad si nos libera (ojo con el cartel aquel del campo de concentración "la verdad os hará libres")
    Para Hgg. la ciencia europea lleva a la alienación y promete que llevará a la universidad (eso en su discurso de presentación , cuando destituyen a su maestro por ser judío, Husserl 1933) un nuevo concepto.
    El nacionalsocialismo le da el concepto que él busca, la racionalidad a favor del poder y la legitimidad de un determinado concepto de ciencia.
    Aspira a superar al humanismo.

    Punto 3. Vio claro que el nazismo constituía otro tipo de modernidad, basada en el cálculo de la ciencia y de la técnica y no en la revolución espiritual.

    Punto 4. La Ontología es el estudio de todas las cuestiones que afectan al conocimiento. Para Hggr la tecnología asegura el poder. La realidad ha de ser racional y lo racional es lo evidente.¿ Qué es lo evidente ? que Alemania está en peligro y ha de defenderse.

    Punto 5 . Hggr contesta con el mito ario que da pie a las castas, y los hace diferentes.
    Para Hggr no hay nada que no parta de lo concreto (ojo que esto es muy importante), por eso detesta al pueblo judio que no tiene patria y es universal. Y de allí que opine (en círculos privados) que los judios no tienen lugar en el mundo. (Cuadernos Negros).
    Para Hggr, la nación ha de sustituir el valor de la iglesia y que los judíos conservan el conocimiento a base de la abstracción, o sea todo lo contrario a lo concreto (Tomas Man. Consideraciones de un Apolítico)

    Punto 6. Para Hggr la Ley es la base del pueblo. Si la ley la dicta la Nación y esta dice por medio de los diputados y senadores elegidos, que los judíos no tiene los mismos derechos que los alemanes, la ley lo legitima, por lo tanto es irrevocable y el acto tiene autoridad, porque la Ley lo dice.
    Ni teorías , ni ideas, actos concretos. Voluntad de quien manda y obediencia ciega a la nación, representada por los elegidos por el pueblo.

    PD: Esto es en síntesis la teoría de Heidegger. EL NACIONALSOCIALISMO NO APORTA IDEAS, SINO QUE APORTA DECISIONES.
    Fragmentos de Peter Trawny (editor de los últimos diarios de Heidegger)
    Apuntes de la asignatura Religión y Cultura (Filosofía) Prof. Ignasi Boada. Facultad de Teología.

    ResponElimina
  2. marededéu: el text que he publicat jop és d'Alcoberro. No ho sé potser explicar, però hi ha uns quants filòsofs que en relació amb les guerres i la seva clara influència, són sospitosos habituals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hay nada que explicar, amic, aquí sólo se trata de interpretar como un filósofo de raigambre mundial es aupado como un pensador universal.

      Pero ojo, solo los nacionalistas de cualquier país lo tienen como pensador universal.

      Elimina
    2. ok, estic sense internet des d'ahir a les 12 del migdia.

      Elimina

About Me