Una majoria aclaparadora de l'opinió pública catalana segueix volent que se celebri un referèndum: aquest és la dada central de la qüestió, per la seva contundència i perquè no s'ha debilitat el més mínim en els últims anys. Quan el conflicte entre l'Estat espanyol i Catalunya esclati sense possibilitat de tornada enrere la major part dels espanyols es quedarà atònita. Perquè ningú li haurà advertit que això podia passar. Els mitjans massius, i particularment les televisions, porten molts mesos, i particularment en els últims temps, ocultant la gravetat de l'assumpte. Perquè això és el que el Govern creu que li interessa, per això que el que no surt a la tele no existeix. Però cada dia que passa sembla més inevitable una guerra oberta entre l'independentisme català i el centralisme espanyol. Una guerra de veritat, que pot derivar en el que sigui, fins a el pitjor. I els terminis s'escurcen, sense que en l'horitzó s'entrevegi el mínim indici que aquest designi pugui ser evitat.
I tot per la tossuderia de Rajoy (el dialogant) de no permetre el referèndum, un referèndum en el qual votaria que si un 40%, no un 20% i l'altre 40% votaría alomojó per acabar d'una vegada amb l'assumpte que ja avorreix i cansa, i això tan simple, tan clar, tan diàfan, Rajoy no ho sap veure, i amb la seva ceguesa política l'únic que fa és accelerar aquest xoc de trens, un xoc que amb una mica de cintura i habilitat política no només es podia haver evitat, sinó que hauria deixat les coses com estan, amb espoli o sense ell.