Aquest fragment de 'La quinta esquina' d'Izraíl Métter, ens fa adonar de la inutilitat de la revolta, de com aquesta és devorada per ella mateixa i fa inùtil tot quan pretenia canviar, canviar, fer la revolta, perdre bous i esquelles per què tot torni a ser igual, o pitjor que abans de la inútil revolta. El paleta de la camisa blanca i el porquet pacífic i tranquil, són actors tambè d'aquesta revolta, i Metter i Nara i els companys d'escola, actors secundaris, víctimes de la revolució.

"El 1920 vam haver de reduir l'espai del nostre habitatge. Quatre dones, obreres de la fàbrica de tabac, es van instal·lar al nostre pis. Per a elles ens van confiscar l'habitació més gran, el menjador. Crec que devia tenir uns quinze metres. En ell hi havia una llitera; les obreres van instal·lar a la part inferior a un porquet. Era el porc més pacífic i tranquil que hagi vist mai. En aquella època de estrèpit i grolleria es comportava afable i decorosament. Com un bon animal. Zinaída Borisovna també m'escrivia al respecte.
En les seves cartes evocava l'època en la qual em vaig enamorar de Nara Zolotújina. D'on vindria aquest nom: Nara? I on estaràs ara, Nara? Recordes com vaig fregar amb els meus llavis inexperts la teva rosada galta? Estàvem darrere de les bambolines de la improvisada sala d'actes de la nostra Escola per a Treballadors Número 30.
Acabaves de llegir a l'escenari uns versos de Briusov: paleta, paleta de la camisa blanca, què construeixes allà? I el paleta responia: una presó. Et vaig besar a la galta, paralitzat per l'entusiasme. Érem tan innocents, Nara. Ens importava un rave que en aquest instant el paleta construís una presó. No sabíem llavors, el 1923, que al cap de quinze anys en aquella presó estarien tancats els nostres companys d'escola: Kolka Chop, Tósik Zunin i Misha Sinkov. Eren els nostres condeixebles, Nara. Els quatre t'acompanyàvem a casa, tu eres la cinquena i, d'aquestes 5 persones només jo, per un miracle, continuo al món, ja que tu tampoc existeixes.
¿Potser segueixi viu per ser, precisament, fill d'un comerciant privat? O perquè sóc jueu? Moltes vegades m'han donat a entendre -la meva vida, els diaris, els llibres, que justament aquesta cinquena categoria té un do especial per a la supervivència. No crema en el foc ni s'ofega en l'aigua. Déu meu, quants han cremat al foc. I quants cremen en aquest moment en la lenta foguera de la seva consciència!
El del carrer Rybnaia, 28 era un pati fantàstic. No ho recordo abans de la revolució. Però aquest mateix concepte -la revolució- es va colar per quedar en el nostre pati més d'una vegada.
D'ara endavant, vaig estudiar en els llibres de text allò del que es componia la meva vida. No obstant això, la xarxa per mitjà de la qual els historiadors intenten atrapar els fenòmens de la realitat és de malles massa grans: el meu pati i tota la meva vida es colen per entre elles i jo sempre va resultar insignificant, sense interès per a la història.
La història explica amb facilitat el destí d'una classe social sencera, però no pot explicar la vida d'un ésser humà. D'altra banda, Déu no vulgui que això entri dins de les seves obligacions. Perquè si les lleis històriques de tota una classe caiguessin sobre el destí d'un sol home, aquest no podria suportar el pes..."
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

3 comentaris

  1. Fa temps vaig comentar aquest llibre en un blog literari:

    http://www.llegirencasdincendi.cat/2015/07/la-quinta-esquina-izrail-metter/

    ResponElimina
  2. ho recordo, en vaig parlar aquí fa un parell d'anys:

    https://blocfpr.blogspot.com.es/2015/05/en-la-infancia-futura.html

    ResponElimina
  3. Pendiente de lectura....perdón.

    ResponElimina