.

HISTORIA D'UNA ESCALA


Historia de una escalera, és una obra de teatre d'Antonio Buero Vallejo, un gran autor bastant oblidat, per cert. Encara que soni a estrany, aquesta obra com moltes altres de Pedro Calderón de la Barca, Tirso de Molina, Lope de Vega, Benito Pérez Galdós, José Zorrilla, Miguel Mihura, Carlos Arniches, Alfonso Paso, Víctor Ruiz Iriarte, Alejandro Casona, Enrique Jardiel Poncela, Hermanos Álvarez Quintero, Carlos Llopis, Jacinto Benavente, Antonio Buero Vallejo, i d'altres països com Shakespeare, J.B. Priestley, Luigi Pirandello, Oscar Wilde, Chéjov, Arthur Miller, Henrik Ibsen, Molière, George Bernard Shaw. i altres autors impensables a dia d'avui, en época de la dictadura es podien veure a Televisió Espanyola, a primera fila o Estudio 1. 
L'escala de casa, de la que en sóc gairebé el president honorari atès ningú ho vol ser, i aixó que de fet no comporta cap feina, car hi ha una gestoría (GPS es diu) que es cuita de tot, i l'ùnic que haig de fer es signar el llibre d'actes de tan en tant, és una escala més o menys com totes. Tenim dos okupes, uns gitanos al 1er 2ª, i una parella de bolivians al 3er 2ª, ambdos pisos buits abans de ser ocupats, eren de persones traspassades i no se com s'ho han fet però ara estan ocupats. Tenim una vídua, una separada amb tres criatures, una parella d'homosexuals, una alpinista viatgera i un borratxo. 
Hi ha tambè una parella que s'estan arreglant el pis del nostre replà, que per cert tambè estaba ocupat, però, ocupat pel germà de l'anterior propietari a qui el BBVA l'havia embargat, i el cinqué que va estar molt de temps arreglant-lo i quan va estar, amb mobles i electrodomèstics i tot, com que es veu que ell enyorava la mare, no acababa de decidir-se a viure-hi, de manera que de moment només ell hi bé a dormir, car imagino que ella veient el panorama va fer un Marhuenda, ja que no s'ha vist més.
La parella que s'han separat, per no alterar l'ordre de la mainada, quan li toca tenir-los a ell de cap de setmana, és ella qui s'en va a casa de la seva mare i ell qui va a la casa. És molt fàcil saber quan hi és ell, atès com fuma a l'ascensor, fa un pestazo que no es pot aguantar, i en canvi, quan agafes el mateix ascensor i abans hi ha baixat el company del veí homosexual, la olor és tan agradable que a hom li entra algun dubte sexual raonable, de tant net i perfumat que dona gust, de fet, és la teoría de la meva dona que comparteixo, que hi han un tipus d'homosexuals que són nets, polits i endreçats amb escreix.
Com haveu vist, l'escala de casa és quasi normal, com la majoria, poca mainada i molta gent gran, que de fet se n'està - últimament - anant, l'any passat vàrem patir dues baixes l'Antonia i la Esperanza, - llei de vida - i un altre que es va instal·lar al geriàtric del mai més. 
La diferència de l'escala de casa amb les altres, es que normalment a les altres hi ha hosties per a ser President, fins i tot hi ha gent que mataria per ser-ho, i aquí, tothom se n'esborra i em toca sempre a mi que no se dir que no, i aixó que és un càrrec que no m'agrada gen, encara que de fet - com deia - no porta gens de feina, canviar una bombeta de tan en tant, i dur el paper de la revisió de l'ascensor a la gestoría que els de la llista de Schindler sempre deixen a la meva bustia, malgrat tenen instruccions de dur-lo a la gestoría. Aquesta és tota la feina que comporta ser president de l'escala, a banda de constatar com les kelis de l'empresa que netejen la sosdita escala un cop a la setmana, no la freguen, directament la inunden, com si d'un tsunami es tractés, ah! i obrir el porter automàtic 'poco a poco' als del correo comercial, gas, llum (per deixar el paperet), la cartera i carta del banco,

8 comentaris:

  1. La petita historia cotidiana.

    A la meva, el torn de presidencia rota inexorablament, li agradi o no al "agraciat-agraciada".

    Tampoc es gran feina, com molt anar cambian bombetas, enacar que hi ha algú que li costa posar-se a fer-ho
    Som un barrexa de gent gran y gent jove. Encara s´escolta xisclar nens a l´escala, síntoma de que la vida segueix mes enllá dels veterans.

    Tots propietaris, tret d´un pis que es lloga através d´una inmobiliaria que sembla especialitzada en clientela del segon y tercer mon. Hem vist romanesos, arabs, peruans y ultimament cubans negres que semblan "guajiros", perque no s´aclaran mai amb el funcionament del l´ascensor.

    I no els diguis res, perque si ho fas, ets un fastigos racista.

    Las nostras petitas historias cotidianas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. més o menys totes les escales s'assemblen. Al pis del costat de casa, hi vivia la Sra Conxita, ja gran va anar a viure amb la seva filla, el va comprar un noi jove, s'en va anar a una casa amb jardi, el va llogar a unos marroquisn que feien catifes, a dos nois africans, a una colla de brasileiros, a una familia romanesa, li va embargar el BBVA, el varen ocupar una estranya parella, i després el va ocupar el germà quinqui del primer propietari, que es va vendre tot el que va poder del pis, fins i tot els marcs d'alumini de les finestres. Ara l'està arreglant una parella que l'ha comprat.

      Elimina
  2. M,encanten aquets escrits. Son els millors, Puigcarbó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rar és que parli de mi, Gemma, sempre ho faig dels altres o a través dels altres. Dit aixó, m'encanta que t'encanti la historia de l'escala.

      Elimina
  3. De fet, el president de l'escala només hauria de representar la comunitat en judicis, convocar reunions, firmar actes, etc. Totes les feines físiques, fins i tot la de canviar bombetes, pertanyen a l'administrador, que, sovint, sol ser una gestoria o similar. D'acord, d'acord, jo també canvio bombetes i fluorescents i algunes coses més (aquest any sóc el president), però no les tinc totes, tinc por que algun veí em denunciï per prevaricació, és a dir, per fer feines sabent que no em corresponen. Trobes que és possible que passi?

    ResponElimina
  4. En el meu cas no crec Miquel, i en el teu a no ser que tinguis algun veí tocapilotes, tampoc. Saps, teniem un President vitalici que era en Salvador, habia nascut per a ser President de l'escala, no calia gestoría, ell ho gestionaba tot, li agradaba i reconec que s'en cuidaba.
    Jo no faig brot, ja ho fa la Gestoría.

    ResponElimina
  5. Soy el presidente vitalicio.
    Hace al menos 6 años, y somos 23 puertas y unos bajos con una tienda de recambios de coches.
    Este año hemos tenido un problema, el del ático se ha tirado por el patio interior, así, sin avisar, que es lo que ha dicho el propietario del patio al que le ha tocado fregarlo todo y gastarse 5 botellas de 5 litros de lejía, amén de un saco de 5 kilos de cal.
    Como presidente hice la derrama a cargo de la comunidad.
    Lo curioso es que ninguna empresa de limpieza quiso hacerse cargo de la limpieza del patio después del suceso, ni la nuestra que tenemos contratada. No estamos preparados fue la respuesta.
    Por lo que aviso por aquí que, si alguno tiene la idea, lo haga intentando no molestar al vecino. Hay lugares más discretos. Solo hay que pensar.
    Salut

    ResponElimina
  6. vaig veure una peli on la protagonista tenia una empresa que netejava situacions com aquesta, o de crims. Per cert, avui tenim reunió de veïns, a veure si ensarrono a algú per que faci de president. Diuen els de la gestoría que els ocupes no ho poden ser. Llástima!

    ResponElimina