Historia de una escalera, és una obra de teatre d'Antonio Buero Vallejo, un gran autor bastant oblidat, per cert. Encara que soni a estrany, aquesta obra com moltes altres de Pedro Calderón de la Barca, Tirso de Molina, Lope de Vega, Benito Pérez Galdós, José Zorrilla, Miguel Mihura, Carlos Arniches, Alfonso Paso, Víctor Ruiz Iriarte, Alejandro Casona, Enrique Jardiel Poncela, Hermanos Álvarez Quintero, Carlos Llopis, Jacinto Benavente, Antonio Buero Vallejo, i d'altres països com Shakespeare, J.B. Priestley, Luigi Pirandello, Oscar Wilde, Chéjov, Arthur Miller, Henrik Ibsen, Molière, George Bernard Shaw. i altres autors impensables a dia d'avui, en época de la dictadura es podien veure a Televisió Espanyola, a primera fila o Estudio 1. 
L'escala de casa, de la que en sóc gairebé el president honorari atès ningú ho vol ser, i aixó que de fet no comporta cap feina, car hi ha una gestoría (GPS es diu) que es cuita de tot, i l'ùnic que haig de fer es signar el llibre d'actes de tan en tant, és una escala més o menys com totes. Tenim dos okupes, uns gitanos al 1er 2ª, i una parella de bolivians al 3er 2ª, ambdos pisos buits abans de ser ocupats, eren de persones traspassades i no se com s'ho han fet però ara estan ocupats. Tenim una vídua, una separada amb tres criatures, una parella d'homosexuals, una alpinista viatgera i un borratxo. 
Hi ha tambè una parella que s'estan arreglant el pis del nostre replà, que per cert tambè estaba ocupat, però, ocupat pel germà de l'anterior propietari a qui el BBVA l'havia embargat, i el cinqué que va estar molt de temps arreglant-lo i quan va estar, amb mobles i electrodomèstics i tot, com que es veu que ell enyorava la mare, no acababa de decidir-se a viure-hi, de manera que de moment només ell hi bé a dormir, car imagino que ella veient el panorama va fer un Marhuenda, ja que no s'ha vist més.
La parella que s'han separat, per no alterar l'ordre de la mainada, quan li toca tenir-los a ell de cap de setmana, és ella qui s'en va a casa de la seva mare i ell qui va a la casa. És molt fàcil saber quan hi és ell, atès com fuma a l'ascensor, fa un pestazo que no es pot aguantar, i en canvi, quan agafes el mateix ascensor i abans hi ha baixat el company del veí homosexual, la olor és tan agradable que a hom li entra algun dubte sexual raonable, de tant net i perfumat que dona gust, de fet, és la teoría de la meva dona que comparteixo, que hi han un tipus d'homosexuals que són nets, polits i endreçats amb escreix.
Com haveu vist, l'escala de casa és quasi normal, com la majoria, poca mainada i molta gent gran, que de fet se n'està - últimament - anant, l'any passat vàrem patir dues baixes l'Antonia i la Esperanza, - llei de vida - i un altre que es va instal·lar al geriàtric del mai més. 
La diferència de l'escala de casa amb les altres, es que normalment a les altres hi ha hosties per a ser President, fins i tot hi ha gent que mataria per ser-ho, i aquí, tothom se n'esborra i em toca sempre a mi que no se dir que no, i aixó que és un càrrec que no m'agrada gen, encara que de fet - com deia - no porta gens de feina, canviar una bombeta de tan en tant, i dur el paper de la revisió de l'ascensor a la gestoría que els de la llista de Schindler sempre deixen a la meva bustia, malgrat tenen instruccions de dur-lo a la gestoría. Aquesta és tota la feina que comporta ser president de l'escala, a banda de constatar com les kelis de l'empresa que netejen la sosdita escala un cop a la setmana, no la freguen, directament la inunden, com si d'un tsunami es tractés, ah! i obrir el porter automàtic 'poco a poco' als del correo comercial, gas, llum (per deixar el paperet), la cartera i carta del banco,