18/2/17

LOGICOFOBISTES 1936

Jaume Sans -(1914-1987)
- Dijous passat, al Museu d'Art de Sabadell, es va inaugurar la mostra Logicofobistes 1936. 'El surrealisme com a revolució de l'esperit'. L'exposició pretén evocar la mostra Logicofobista que va tenir lloc a la Llibreria Catalònia l'any 1936, just abans de l'esclat de la guerra civil. L'interès del projecte rau en la rellevància d'aquesta generació segona del surrealisme, que no va poder consolidar-se per motiu de la guerra i l'exili posterior. També vol commemorar el centenari del naixement del pintor Viola, company d'Apel·les Fenosa en els anys de l'exili, i signant del manifest Logicofobista. Un dels participants a la mostra va ser Andrés Gamboa-Rothvoss (Andrés Gamboa González-Rotwoss (1910- 1970), nascut a Sabadell; és per aquest motiu l'interès del Museu d'Art per aquest personatge i la seva recuperació també en l'àmbit artístic local.

En aquesta ocasió es reconstrueix l’exposició logicofobista que va tenir lloc a Barcelona, a la Llibreria Catalònia, el maig del 1936. L’esclat de la guerra va significar un tall en les expectatives de projecció d’aquest grup surrealista. La majoria dels artistes van haver d’exiliar-se i les obres van desaparèixer majoritàriament. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com la descripció de la personalitat d’alguns dels logicofobistes, a hores d’ara desconeguts. El Grup Logicofobista va congriar-se arran de la visita de Paul Éluard a Barcelona el mes de gener del 1936. Éluard venia a impartir unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per l’ADLAN. El poeta francès va tenir oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que es van aplegar amb el nom de Logicofobistes. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona i després una d’itinerant a Madrid i a Tenerife. Els crítics promotors del projecte van ser Magí Cassanyes, actiu membre de l’ADLAN, i el jove poeta J. Viola Gamón. Tots dos van redactar-ne el manifest, i Viola va optar especialment per un surrealisme al servei de la revolució. 
Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixebles d’Àngel Ferrant: Ramon Marinel·lo i Jaume Sans (Eudald Serra no hi va participar pequè era de viatge al Japó), i dos artistes del nucli avantguardista lleidatà (l’escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla). Hi havia pintors surrealistes de l’òrbita daliniana empordanesa, com Àngel Planell i Joan Massanet. I el pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. També dos íntims col·legues de J. Viola Gamón: Remei Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, A. Gamboa-Rothwoss, de Sabadell, i Nàdia Sokolova. A més a més hi van participar artistes de l’escena madrilenya com Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canària, com Juan Ismael. 
La voluntat del grup era representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Óscar Domínguez, i projectar una implicació social del surrealisme. No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal per als artistes, així com per a les obres.

SHARE THIS

0 comentaris:

About Me