.

QUI FOU L'AUTOR DEL DIARI D'ANNA FRANK?


A ran de l'escrit anterior en que parlava de escriptors inventas per el cinema o altres escriptors, apareixia una informació de que el diari d'Anna Frank no la había escrit ella, com em deia en Miquel la informació venia d'on venia i no era una font massa fiable, pero en aquesta altra web 'peritos calígrafos' donen molta informació sobre l'autor real del diari d'Anna Frank i l'enrenou de drets d'autor que hi ha pel mig.....


El llibre "Diari d'Anna Frank" a més de ser un relat real bastant cruel de la vida del seu protagonista, està generant certes controvèrsies des de fa un temps ençà. Quina és la "polèmica" que està suscitant? Concretament una disputa legal entre aquells que defensen que l'obra ha d'estar lliure de drets d'autor (des d'aquest any actual, 2016) i el Fons Anne Frank de Basilea a Suïssa, que reclama la vigència dels drets d'emissió del llibre. (fragment del bloc, peritos calígrafos)


En aquesta web que sembla solvent i seriosa ho analitzen, i aquí en parlen també..... llegir més

Llavors, qui va escriure realment el Diari d'Ana Frank? ¿No va ser la pròpia nena com fins ara ens han estat venent? ¿Són tan cruels les persones que per vendre un llibre s'apropien del sofriment real i no fictici que una nena de 12 anys, igual que centenars de milers de persones, van patir en aquests camps de concentració? Podria ser, podria ser...

12 comentaris:

  1. En general sempre es va pensar que l'autor era el pare, tot i que partint d'algunes notes de la nena, no trobo malament que ho fes, la veritat, va ser una manera de donar més difusió emotiva a la història en un moment molt crític del tema, quan encara es posaven en dubte molts aspectes del nazisme, la veritat és que crec que hi ha impostures molt pitjors, la veritat. En tot cas si els fons dels drets d'autor s'utilitzen de forma adient no veig el perquè han d'estar lliures, ja. Amb la literatura s'ha de ser generós però en d'altres coses no és així, els quadres dels pintors més aviat pugen de preu, encara que ells criïn malves de fa temps.

    ResponElimina
  2. Crec que en el rerefons d'algunes coses que he llegit hi ha l'antisemitisme de sempre, disfressat de 'tots pateixen', em resulta inquietant hores d'ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. d'acord en que el que és important és que el text es publiqués, simplement, mai es que mai se m'havia ocorregut pensar que no ho hagues escrit l'Anna Frank. Ha estat en el post anterior que ha sorgit el tema i m'ha cridat l'atenció.

      salut

      Elimina
  3. Ostres, no he sentit res d'aquesta polèmica, pot ser, que no ho hagués escrit ella mateixa? que fort! De tota manera, comença a no sorprendre'm res...

    ResponElimina
  4. Amb el FRANCESC.
    También me encuentro estafado. Lo que no es óbice para decir que aquello alguna persona lo habría de escribir.
    Ahora bien, de seguro las ventas hubieran sido diferentes si el escritor es una persona de edad avanzada que si lo es una niña pre-adolescente.
    Las cosas ya no son iguales.
    Salut

    ResponElimina
  5. No entenc tanta polèmica quan el tema era més o menys conegut. Una adolescent no escriu tan bé, quan es dóna un llibre -o un text- per obra d'una criatura o una persona molt jove normalment hi ha correctors al darrera o 'completadors', en el món de la literatura hi ha molts casos, com en el de la música o el de la pintura o el que sigui, i això des de temps ancestrals, jo és que ja he perdut la innocència sobre tot això, no hi deu haver avui pocs 'negres' escrivint novel·letes o música per a gent que ho firma o que se suposa que n'era l'autora. I també passa en el món científic, universitari... Hem de viure en la incertesa i no fer volar colomets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no es tracta de polemitzar, res d'això, simplement em va sorprendre assabentar-me de que no havia estat ella qui ho habia escrit. És d'allò que es donava per fet.

      Elimina
  6. El més curiós és que tot això del llibre surt de tant en tant quan hi ha un repunt antisemita. Pitjor aquell senyor que anava predicant pels instituts que havia estat en un camp d'extermini i res de res. I, el pitjor, molta gent ho sabia, fins i tot persones que 'sí' que hi havien estat, que ja és gros. Però com que era brillant i convincent l'anaven mantenint en nòmina. És clar que hi ha joves i infants precoços a l'estil de Mozart, però són molt poquets.

    A l'escola de vegades em venia algun mestre entusiasmat pel fet que algun alumne havia escrit coses meravelloses, la majoria de vegades li demostrava que eren innocents plagis o còpies directes, doncs més aviat se'm mosquejava el professor, a ningú no li agrada que li facin evident aquesta mena de coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el Sr.Marco, es deia, el que pasa és que s'ho creia i era tan convincent, que de fet feia més bé que no pas mal.

      Elimina
  7. L'altre dia, a les classes de dibuix i pintura, algunes persones encara se sorprenien de què moltes obres de grans pintors fossin, en realitat,dels seus 'tallers', que eren una mena d'indústries, i potser les haguessin pintat els mindundis i els matxaques, al menys en part, també es diu aixo de l'obra de Shakespeare i possiblement sigui així, en tot cas no crec que el llibre d'Anna Frank perdi valor testimonial ni literari l'hagi escrit qui l'hagi escrit, sabem que allò 'va passar' encara que no fos ben bé així, de vegades els mateixos escriptors menteixen d'allò més, en llibres com les seves memòries personals, què hi farem, així és el món.

    ResponElimina
  8. Per altra banda, al menys als inicis, no crec que la intenció del pare fos fer diners, precisament, sinó donar a conèixer el que havia passat amb un instrument efectiu i que desvetllés empatia. Hi ha hagut operacions comercials molt més condemnables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. segurament va ser així al principi, la cobdicia sol venir després.

      Elimina