- Esperanza Aguirre va finançar a HazteOir amb diners de l'Agència de Cooperació i Immigració
- La Direcció de General de la Joventut de la Comunitat de Madrid va patrocinar el sopar de gala dels premis de l'associació homòfoba el 2004.
- Aquest mateix any la Comunitat de Madrid va atorgar a l'entitat integrista el 'Guardó Joventut 2004', en la modalitat de Periodisme.
Em preguntava fa temps que potser seria interessant investigar Manos Limpias per saber com es finançaven, els seus constants plets contra tots costaven diners i no estava clar d'on els treien. El que no sospitava és que fora de la manera barroera i ilegal que empraven i que de fet ha acabat amb el pseudo-sindicat ultra. Semblant pregunta em faig amb HazteOir, i encara que aqui sembla que tot és legal, és almenys estrany, alegal, o amoral, segons ens expliquen a el diario.es
"El Govern de la Comunitat de Madrid sota la presidència d'Esperanza Aguirre va finançar la cerimònia de premis i els congressos del grup ultracatòlic HazteOir. Encara que el seu president, Ignacio Arsuaga, sempre s'ha vantat de que la seva associació no ha rebut subvencions públiques per sostenir la seva activitat, tant els premis de l'associació com alguns dels seus congressos van ser finançats amb diners públics de l'Administració autonòmica. Aquest diari va tractar sense èxit de posar-se en contacte a la tarda de dijous amb el gabinet de premsa de l'associació i amb Luis Arsuaga.
El 2007, l'Agència Regional d'Immigració i Cooperació va dedicar 12.000 euros del seu pressupost al pagament de les despeses del organització del III Congrés E-ciutadans de HazteOir. En aquest conclave, que es va celebrar a l'Aula Magna de la Universitat CEU San Pablo de Madrid, es va analitzar "com arriba el missatge polític a la societat civil, particularment en període electoral". En aquest moment, l'Agència Regional d'Immigració i Cooperació depenia de la Conselleria d'Immigració, dirigida per Lucía Figar, que el 2015 va dimitir per la seva imputació en el cas Púnica.
La relació amb diferents càrrecs autonòmics i polítics del Partit Popular ha estat contínua des de la creació de l'associació en 2002. En alguns casos, amb coincidències sorprenents. El 2004, la Comunitat de Madrid va atorgar a HazteOir el premi 'Guardó Joventut 2004', en la modalitat de 'Periodisme'. L'acte de lliurament dels premis va anar a càrrec del conseller d'Educació, Luis Peral, i el director general de la Joventut, Antonio González Terol.
Aquest mateix any 2004, la Direcció General de la Joventut va patrocinar una "cenagala" per a 200 persones a l'Hotel Husa Princesa en la qual va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels premis HazteOir. Aquesta cerimònia va estar "co-presidida" per Ignacio Arsuaga i Antonio González Terol, director general de Joventut. Entre els premiats estaven polítics del PP com José Eugenio Azpíroz i el diputat de CiU, Manuel Silva.
Luis Peral va deixar el seu escó a l'Assemblea de Madrid per motius ideològics el passat 2016, després de saltar-se la disciplina de grup parlamentari després de votar contra les llei sobre els ventres de lloguer o la LGTBIfobia. Antonio González Terol és avui diputat autonòmic i alcalde de la localitat madrilenya de Boadilla.
Aquest congrés de 2004 va comptar amb la participació d'un polític del PP, que posteriorment es confirmarà com a fonamental en la marxa financera de l'associació. El llavors secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Jorge Fernández Díaz, lloava la tasca de lobby en els cercles polítics: "L'activitat de HazteOir té influència i si més no fa reflexionar sobre temes des del fons de les consciències, no des que és políticament correcte, enriqueix el debat públic, fent una societat més adulta i dignificant la vida pública ".
Nou anys després, Jorge Fernández Díaz era ministre de l'Interior i signava l'ordre de declaració d'associació d'utilitat pública per Hazteoir. Amb aquesta ordre el grup ultracatòlic gaudeix de potents beneficis fiscals i ajudes.
Amb aquesta nova situació legal, HazteOir va passar a mostrar de manera diferent els seus comptes. L'organització no recull en les seves memòries públiques els seus ingressos fins al 2008, però és a partir de 2013, després de la declaració d'utilitat pública, quan comença a diferenciar en els seus ingressos les donacions de les quotes de socis.
Segons els comptes que mostra en les seves memòries, la crisi no ha afectat mai a l'associació integrista. Des de 2008 els seus ingressos no paren de créixer. Si en aquest any les donacions i les quotes de socis ascendien a 295.038 euros, el 2015 aquestes mateixes partides arribaven 2.623.017 euros, un increment del 889% en set anys en què Espanya ha patit una crisi sense precedents."
"El Govern de la Comunitat de Madrid sota la presidència d'Esperanza Aguirre va finançar la cerimònia de premis i els congressos del grup ultracatòlic HazteOir. Encara que el seu president, Ignacio Arsuaga, sempre s'ha vantat de que la seva associació no ha rebut subvencions públiques per sostenir la seva activitat, tant els premis de l'associació com alguns dels seus congressos van ser finançats amb diners públics de l'Administració autonòmica. Aquest diari va tractar sense èxit de posar-se en contacte a la tarda de dijous amb el gabinet de premsa de l'associació i amb Luis Arsuaga.
El 2007, l'Agència Regional d'Immigració i Cooperació va dedicar 12.000 euros del seu pressupost al pagament de les despeses del organització del III Congrés E-ciutadans de HazteOir. En aquest conclave, que es va celebrar a l'Aula Magna de la Universitat CEU San Pablo de Madrid, es va analitzar "com arriba el missatge polític a la societat civil, particularment en període electoral". En aquest moment, l'Agència Regional d'Immigració i Cooperació depenia de la Conselleria d'Immigració, dirigida per Lucía Figar, que el 2015 va dimitir per la seva imputació en el cas Púnica.
La relació amb diferents càrrecs autonòmics i polítics del Partit Popular ha estat contínua des de la creació de l'associació en 2002. En alguns casos, amb coincidències sorprenents. El 2004, la Comunitat de Madrid va atorgar a HazteOir el premi 'Guardó Joventut 2004', en la modalitat de 'Periodisme'. L'acte de lliurament dels premis va anar a càrrec del conseller d'Educació, Luis Peral, i el director general de la Joventut, Antonio González Terol.
Aquest mateix any 2004, la Direcció General de la Joventut va patrocinar una "cenagala" per a 200 persones a l'Hotel Husa Princesa en la qual va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels premis HazteOir. Aquesta cerimònia va estar "co-presidida" per Ignacio Arsuaga i Antonio González Terol, director general de Joventut. Entre els premiats estaven polítics del PP com José Eugenio Azpíroz i el diputat de CiU, Manuel Silva.
Luis Peral va deixar el seu escó a l'Assemblea de Madrid per motius ideològics el passat 2016, després de saltar-se la disciplina de grup parlamentari després de votar contra les llei sobre els ventres de lloguer o la LGTBIfobia. Antonio González Terol és avui diputat autonòmic i alcalde de la localitat madrilenya de Boadilla.
Aquest congrés de 2004 va comptar amb la participació d'un polític del PP, que posteriorment es confirmarà com a fonamental en la marxa financera de l'associació. El llavors secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Jorge Fernández Díaz, lloava la tasca de lobby en els cercles polítics: "L'activitat de HazteOir té influència i si més no fa reflexionar sobre temes des del fons de les consciències, no des que és políticament correcte, enriqueix el debat públic, fent una societat més adulta i dignificant la vida pública ".
Nou anys després, Jorge Fernández Díaz era ministre de l'Interior i signava l'ordre de declaració d'associació d'utilitat pública per Hazteoir. Amb aquesta ordre el grup ultracatòlic gaudeix de potents beneficis fiscals i ajudes.
Amb aquesta nova situació legal, HazteOir va passar a mostrar de manera diferent els seus comptes. L'organització no recull en les seves memòries públiques els seus ingressos fins al 2008, però és a partir de 2013, després de la declaració d'utilitat pública, quan comença a diferenciar en els seus ingressos les donacions de les quotes de socis.
Segons els comptes que mostra en les seves memòries, la crisi no ha afectat mai a l'associació integrista. Des de 2008 els seus ingressos no paren de créixer. Si en aquest any les donacions i les quotes de socis ascendien a 295.038 euros, el 2015 aquestes mateixes partides arribaven 2.623.017 euros, un increment del 889% en set anys en què Espanya ha patit una crisi sense precedents."
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Francesc...estoy hasta los cojones de esta tipa, del Ciu, del Aznar, del Millet , del Pp y de la madre que los parió.
ResponEliminaCreeme.
Son unos cabrones . Todos.Ellos se iban juntos...juntos a expoliar en Centro del Detenciones del Cancer.
Mandaba PP de Aznar, no del idiota del Rajoy...Mandaba Pujol, no el gilipollas del que han puesto a dedo y se quiere largar.
Ya nos vale de defender lo que no se puede digerir y en nombre de lo que no se puede especificar.
Han trabajado con el dinero de los del cancer para sacar provecho. Lo ha dicho Montull...lo ha dejado caer Millet.
Que les den por saco.
amén.
EliminaHi ha alguna cosa que no acabo d´entendre, tota aquesta colla de simpatitzants del sector ultracatólic, ¿ perqué dimonis no es fan capellans o monjes ?. Així viurian la seva fé am plenitud i ens deixarien en pau als demés.
ResponEliminaQuina panda de lladregots i d´hipócritas que volen viure molt bé a costa dels pressuposts del estat.
Salutacions
No es fan capellans o monges per que no han rebut la trucada de déu. Déu et truca per dir-te que t'has de fer capellà o monja, t'envia un missatge, potser un whatsapp, actualment. I mentre esperen la trucada es dediquen a tocar les pilotes al personal, i de passada a recollir jovent per la secta mexicana de el Yunque, que aqui hi ha molta tela a tallar.
Elimina