CONTRADICCIONS


El filòsof rumanés Émile Michel Cioran, un cop acceptat el fet inevitable d’haver nascut, tot i ser-ne totalment aliè, potser havia d’haver titulat un dels seus llibres de filosofia "de la inconveniéncia d'haver nascut" com "de la inconveniència d’haver viscut" car el fet de néixer en si, no és més que un accident inevitable un cop s’ha produït, en canvi el fet d’haver viscut si que es responsabilitat d’un mateix, des del primer a l’últim acte i des del moment que tens estat de consciencia. Curiós Cioran, considerat per molts l’apologista del suïcidi, va acabar la seva estada aquí als 84 anys a Paris i al llit, de mort natural. 
És ben cert que els humans som contradictoris de mena, de fet, Cioran no ha estat ni més ni menys contradictori que qualsevol de nosaltres, simplement, ell, n’era conscient, i va ser capaç de comviure amb la seva contradicció fins al final. De fet ell que no tenia fills considerava que el primer que s'hauria de fer amb ells nomes néixer era matar-los per evitar-els-hi el patiment posterior i que si un no es suicidava aviat, després ja era tard i el càstig era precisament viure. Massa extrem el seu pensament, si! però se l'ha de llegir, a banda de la seva radicalitat en molts aspectes el seu pensament és molt interessanti lúcid. De fet hi ha altres maneres de dir les coses amb la mateixa eficacia, fins i tot didàctica sense ser tan radical, Paolo Conte deia que ell no havia volgut tenir fills amb la seva parella per que no habia volgut implicar ningú en un projecte que ni ell mateix coneixia, que és una manera molt més senzilla de dir-ho. Voldria confessar-vos una cosa, el dia en que va néixer la meva primera filla, el primer que se'm va ocórrer fou, li has donat la vida, però també la mort. Segurament tenen raó cadascu a la seva manera, tant Cioràn com Paolo Conte, portar fills al món es un acte de irresponsabilitat i en el fons ho fem perqué forma part de la nostra programació genética com a espécie i per la supervivencia com a tal. A banda que, a part d'aquest fet, no se jo si fem quelcom més de positiu. D'una espécie que ha necessitat inventar-se un déu a la seva imatge i semblança per creure's alguna cosa, es pot esperar tot, i poc de bo.

2 comentaris:

  1. Con toda franqueza, siempre he pensado que vale más tener un hijo calzado que dos descalzos.
    Esa fue mi opción.
    Salut

    ResponElimina
  2. Si clar, un cop som aquí, el trajecte es mes o menys llarg i tots, absolutament tots, on anem realment es a morir. Per aixo en el trajecte alguns canten bésame mucho... Es que si no, ja m,explicaras!

    ResponElimina