23/4/17

OCIFÒBIA


No tothom és capaç d'avorrir-se, el tedi exigeix una predisposició personal, tenir imaginació, no és fàcil saber avorrir-se, i us ho diu un que ja va nèixer avorrit, i continúa igual gairebè setanta anys després. 
L'avorriment no deixa de ser una de les caracterìstiques d'una vida raonable i comoda, per això hi ha una certa tendencia a distreure's amb tot alló que signifiqui sortir-se de les regles del joc. I, l'avorriment, en el cas d'una societat superficial i decadent com la actual ens porta a situacions estranyes i paradoxals, fins arribar a la ocifòbia que descriu aqui el psicòleg Rafael Santandreu. Un tema l'avorriment que pot donar lloc a una senzilla i deliciosa reflexió de Joan Fuster.

El nadó, que era dels que fan bondat per principi, s'estava quiet, amb els ulls esbatanats i els punys closos com la majoria de nadons. La senyora que hi era de visita, ho venia comprovant des de feia una estona llarga, Per fi va comentar filosòficament:
- Pobres criatures! Deuen avorrir-se molt.

Un aforisme de Joan Fuster.

SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Trobo que molta gent jubilada cau en això de l'ocifòbia, jo en deia 'horror vacui' però al temps sense ocupació, en comparació amb l'excés de decoració en determinats indrets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo ja vaig néixer avorrit, però això no vol dir que no tingui quefer diari, i sino bado.

      Elimina
  2. A mi me sobra tiempo para no hacer nada....que ya es.
    salut

    ResponElimina
  3. D'avorrir-se se n'ha de saber, a més, si estàs avorrit sempre et pots dedicar al noble art de.. badar

    ResponElimina