No tothom és capaç d'avorrir-se, el tedi exigeix una predisposició personal, tenir imaginació, no és fàcil saber avorrir-se, i us ho diu un que ja va nèixer avorrit, i continúa igual gairebè setanta anys després. 
L'avorriment no deixa de ser una de les caracterìstiques d'una vida raonable i comoda, per això hi ha una certa tendencia a distreure's amb tot alló que signifiqui sortir-se de les regles del joc. I, l'avorriment, en el cas d'una societat superficial i decadent com la actual ens porta a situacions estranyes i paradoxals, fins arribar a la ocifòbia que descriu aqui el psicòleg Rafael Santandreu. Un tema l'avorriment que pot donar lloc a una senzilla i deliciosa reflexió de Joan Fuster.

El nadó, que era dels que fan bondat per principi, s'estava quiet, amb els ulls esbatanats i els punys closos com la majoria de nadons. La senyora que hi era de visita, ho venia comprovant des de feia una estona llarga, Per fi va comentar filosòficament:
- Pobres criatures! Deuen avorrir-se molt.

Un aforisme de Joan Fuster.