Rajoy predica la "unitat" i "donar exemple", al mateix temps que no felicita immediatament al recent elegit líder del PSOE, que sí que ho fa amb el Reial Madrid, que tampoc té un forat per anar a declarar davant la justícia, ni donar la cara en una moció de censura en la qual podria explicar detingudament al Parlament per què considera que segueix legitimat, malgrat la successió d'escàndols de corrupció que l'envolten.
El president del Govern no treu temps per a aquests temes, però, de cop i volta, de nou es mostra "molt preocupat per Catalunya", sense fer gran cosa, igual que fa uns dies manifestava la seva "gran preocupació" pel "país germà Veneçuela". És una qüestió de prioritats, de a què dedica el temps lliure i, sobretot, d'on vol que posi la seva mirada l'opinió pública. "A vegades el més urgent és no fer res", diu el teorema del marianisme, o "cal mirar cap a un altre costat quan cal fer-ho", com els deia recentment a uns joves.
És clar que, llavors, costa acceptar aquestes advertències sobre una esquerra radical i rancorosa, si el president no aixeca ipso facto el telèfon i deixa passar els dies fins felicitar a qui una part dels espanyols han triat com a secretari general d'un altre partit. Difícilment és creïble el discurs de la fraternitat i de remar tots junts, si Rajoy canvia la victòria del Madrid per la seva responsabilitat de mostrar-se sempre com el cap del Govern de tots.
Només la coïssor per la victòria de Sánchez i que li facin donar explicacions davant del jutge o en una moció de censura pels innombrables casos de corrupció explica aquesta actitud del president. Ull, no és infantilisme. Rajoy marca els seus temps i repeteix estratègia. Segueix fiant bona part de la seva permanència en el poder a la divisió de la considerada esquerra. Pretén esperar, amagar-se i observar d'amagat si el PSOE segueix a trompades o si la moció de Units Podem acaba en una baralla de galls entre uns i altres.

 L'estratègia del president també arriba als tribunals. Mentre s'allarguen els terminis de la justícia, Rajoy espera veure per videoconferència als que li interroguin pel saqueig de diners públics en el seu partit. Seria avançat l'estiu i per plasma, "per estalviar-nos recursos públics i per seguretat". Com si l'insegur no fos que els que han robat aquests recursos segueixin en llibertat. I és que els escàndols de corrupció sembla que es capegen guanyant temps. Que després d'uns dies de tempesta, arribi la calma. En un altre país, amb semblant saga de corruptes, un sistema judicial en dubte i un president que no dóna la cara, s'hauria embolicat marró. I això amb un Pp que quan té un problema amb la justicia, no canvia d'advocat, és més pràctic i canvia el jutge.
Aquí, Rajoy li té molt ben presa la mesura a l'opinió pública i presumeix que "de vegades la millor decisió és no prendre cap decisió i aquesta també és una decisió". Sens dubte Mariano Rajoy és el gran procrastinador, Bartleby o Mr. Chance eren uns aprenents al seu costat,