Feia molt de temps que no veia el festival d'Eurovison, dissabte el vaig, més que veure, escoltar a Rac1 i veient les imatges per la televisió, com faig amb el futbol. I no n'hi ha per tant, crec que el personal s'ha passat molt amb el gall de Manel Navarro, que no va ser l'ùnic dissabte passat i la cançó no era ni millor ni pitjor que la majoria. A mi no em desagrada, em remet a la sintonia d'un anunci de cervesa Mediterrani, em va semblar molt pitjor i fins i tot ofensiu, intentar fotre-se'n enviant a chiquilicuatre, encara que no em feu gaire cas, a mi la cançó de Remedios Amaya 'quien maneja mi barca', m'agrada, el que passa és que era molt avançada al seu temps. I insisteixo, ja n'hi ha prou de la conyeta amb el gall, qui més qui menys n'ha fet algun dels cantants que es fan i es desfan actuant en directe. Recordava avui Guille Milkiway com va desafinar France Gall amb la cançó guanyadora del festival l'any 1995, pero clar, en aquella época no hi havia tant idiota, (resentits pel fracàs de la seva pròpia mediocritat) per twett al quadrat a la xarxa com ara, aquesta xarxa que 'se incendia' massa sovint i normalment per no res, o poca cosa.

 


France  Gall crec té el record mundial d'anar fora de tot a l'hora de cantar a Eurovision, i va guanyar, entre altres qüestions perque les votacións al 1995 i al 2017 ja estan fetes i decidides abans de l'actuació en la gala final.