El Govern de Catalunya vol destruir Margarita. Margarita té quatre anys. El seu pèl és castany i negre, i té uns grans ulls foscos amb els què mira amb curiositat a tot el que s'acosta. En tot just vuit dies té signada la seva sentència de mort pel Govern de Catalunya. Sentència de mort perquè Margarita és una vaca.
Nascuda en una explotació ramadera de vaques utilitzades per lídia, va arribar al món amb molt poc pes perquè la seva mare era molt jove. El tradicional en aquests casos és matar les cries i seguir engreixant a les seves mares fins que agafen el pes adequat per als fins que els ramaders consideren. Però, en el cas de Margarida, un amic del ramader es va voler fer càrrec d'ella. Margarita va ser un regal. Així que, sense transacció econòmica pel mig, va passar a ser adoptada per una família del mateix poble, Tortosa.
Margarita  i Elena. Foto: Rubén Lucía
Com serà el caràcter d'aquesta vaca, que el seu sobrenom és, La dolça Margarita. Nens i grans s'han anat apropant al llarg d'aquests quatre anys a conèixer a la famosa Margarita, que es deixa respallar, rascar i voler com fa qualsevol gosset. No obstant això, a algú li va molestar la seva presència i la va denunciar a les autoritats. Per desconeixement, la seva família no va entendre que Margarida, com a animal de companyia, necessitaria portar un xip identificatiu i estar donada d'alta en un registre. Així que, després de la denúncia de la veïna, els van notificar que tenien dos dies per procedir a aquesta alta, sota pagament previ d'una multa de 600 euros. La persona responsable de Margarida no va aconseguir donar-la d'alta a temps, de manera que la nova resolució exigeix ​​la mort de l'animal.

 Aquesta decisió de l'Administració és conseqüència de la modificació del Reial Decret 1980/1998 de 18 de setembre, després de la crisi coneguda com "de les vaques boges" a Anglaterra. S'hi recull que fa al sistema d'identificació i registre dels animals de l'espècie bovina. Els responsables de la Generalitat s'acullen al fet que Margarita és un animal domèstic, de manera que la llei, en el seu apartat 16.1, dictamina que "els animals no identificats seran destruïts sense demora sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials i sense que el posseïdor tingui dret a cap indemnització". Parlen, literalment, de destruir a Margarida. Tot perquè, quan es tracta d'una vaca, la legislació no preveu un altre final que el consum.

 Però, ¿i si Margarita mai arribés a ser carn d'hamburgueses?

 Dos dels santuaris que hi ha a l'Estat espanyol, el madrileny Wings of Heart i La Llar Provegan(EHP), situada a Tarragona, es van oferir a fer-se càrrec de Margarita, pagant totes les despeses: tant la multa (que ara és d'entre 3.001 i 60.000 euros) com les proves veterinàries, el seu trasllat fins al santuari de Tarragona, preparat per acollir-la, i qualsevol altre que pugui sorgir en el transcurs del rescat d'aquesta petita vaca. "Ens donen deu dies per presentar al·legacions perquè la mataran. Han desestimat portar-la al santuari perquè no es garanteix la traçabilitat, és a dir, que estigui sana. Això és impossible. Molts animals, fins i tot decomissos que ens porta la policia, vénen sense identificar i no ens ho demanen", diu Elena Tova, directora d'EHP.

 Cristina Massot, cap de serveis del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, i el veterinari designat en el cas asseguraven a Tova dimarts passat que encara no hi havia res decidit, però dimecres arribava la resolució amb la negativa de les autoritats i, amb ella, altres deu dies de termini per presentar al·legacions abans de matar Margarita. No semblen voler ajudar als que, estalviant complicacions a les administracions, s'entesten a salvar la vida a aquesta simpàtica vaca que s'ha guanyat l'afecte de gairebé tots els habitants de Tortosa.

 Des del santuari EHP segueixen presentant batalla a contrarellotge, al·legant que Margarita hauria de rebre tracte d'animal de companyia i no domèstic, ja que no va a acabar en cap moment de la seva vida al plat de ningú, de manera que el suposat risc contemplat per la llei quedaria anul·lat. Si no hi ha consum, no hi ha perill.

 Mentrestant, a les xarxes s'ha organitzat una protesta massiva exigint al Govern l'indult de Margarita. Cartells amb la cara de Margarita i el compte enrere per al seu assassinat es poden veure a Facebook, Twitter o Instagram. Més de cent mil persones han signat ja la petició de Change.org, fins i tot des de Mèxic, Argentina, Itàlia o Xile. Ciutadans i ciutadanes, que estan empatitzant -potser per primera vegada- amb un dels animals més abusats sobre la faç de la terra, supliquen a l'Administració que Margarida visqui. Que permetem una mica de tendresa en la nostra violència quotidiana.

 L'indult -que suposaria una petita victòria com a societat, i a Margarida seu futur- és tan sols un pegat a la màquina burocràtica de l'Estat. Perquè es segueixen registrant casos similars al de Margarita, com el de la vaca Carme, atès que la llei és insuficient. Els santuaris d'animals, on tants i tants refugiats troben una llar de per vida, no compten amb una legislació que reconegui la seva activitat com a centres de rescat i han de donar-se d'alta com a ONG i com a centre d'explotació ramadera. Deixant de banda el sarcasme que suposa que un santuari antiespecista hagi de registrar com una granja, és inadmissible l'estrès a què sotmeten les constants (i sovint inútils) proves per part de Sanitat a aquests animals, que precisament es recuperen d'una vida de maltractament. Però el més greu és l'estat d'indefensió que imposen a persones que han deixat enrere les seves vides per dedicar-se a la important tasca social de salvaguardar la humanitat que ens queda quan protegim als més indefensos.

En aquest cas, no només la multa és desproporcionada per a la família adoptiva de Margarita (i per als dos santuaris que s'han ofert a costejar), sinó que el temps segueix avançant cap a aquesta condemna a mort d'algú que l'únic delicte és haver nascut dins d'aquesta categoria inferior, imaginària i arbitrària on situem als altres animals. La llei ens condemna a destruir Margarita, però les lleis les fem totes, amb la nostra responsabilitat social i col·lectiva, així que pensem què ens diu el sentit comú que hem de fer amb La Dolça Margarita. eldiario.es