El 6 de juny de 1937, a la revista Hora de España, Antonio Machado posava en boca del seu heterònim Juan de Mairena aquesta reflexió:
  • "D'aquells que diuen ser gallecs, catalans, bascos, extremenys, castellans, etcètera, abans que espanyols, desconfieu sempre. Solen ser espanyols incomplets, insuficients, dels qui res gran pot esperar-se.
  • Segons això, amic Mairena -parla Tórtolez en un cafè de Sevilla-, un andalús andalusista serà també un espanyol de segona classe.
  • -En efecte -responia Mairena-: un espanyol de segona classe i un andalús de tercera."

Fins aquí la cita. Recordem que un mes abans havien tingut lloc els successos de Barcelona -una petita guerra civil dins del bàndol republicà- després dels quals queia el govern Largo Caballero i pujava al poder Negrín, també socialista però sota el mandat del qual els comunistes anaven a fer-se amb el timó del govern, i sobretot de l'exèrcit. El nacionalisme català anava a sortir també escaldat de l'envit, i Machado escrivia aquest per avís de navegants.

Aquesta reflexió sobre Machado, ve a tomb amb la situació actual, que ha esdevingut perque un Estatut legítim, refrendat pels ciutadans de Catalunya, el Pp i Madrid, amb la connivència del PSoE el varen reduïr a no res, o com va dir Guerra, li varen pasar el ribot; recordeu la recollida de signaturas amb les seves capses blau cel del Pp de Rajoy; com dirien  en castellá: de aquellos polvos vienen estos lodos, perque si no s'haguessin passat pel folre l'Estatut, no seriem on som ni de bon tros, els independentistes serien la minoría que eren i en línies generals aniriem molt més bé. Farien bé doncs Mariano Rajoy i Soraya Saenz de Santamaria de mirar enrere i adonar-se que tot aquest sarao que s'ha organitzat és única i exclusivament per sa culpa, per sa culpa, per sa grandísima culpa, pero ells, com España són incapaços d'aquesta mirada, allí són de sostenella i no enmendalla, la culpa és de l'altre i aguanta que fa fort. Chufla chufla, como no te apartes tú....
Són a punt de perdre l'ùltima colonia que els queda (Ceuta i Melilla a banda) i encara no se n'han adonat. El xoc de trens, és inevitable....