"QUARANTA ANYS NO SÓN RES"

L'Espanya de la Transició va crear la seva banda sonora, el seu àlbum de fotos i les seves icones, que 40 anys després segueixen evocant una època que es va homenatjar aquest dimecres al Congrés, el palau en el qual es va tancar com anava a ser el trànsit des de la dictadura entre les elits del franquisme i de l'antifranquisme, de l'interior i de l'exterior.

Ahir hi va haver diversos actes i algunes anècdotes, com el Rei llegint malament a Machado o l'hi havien escrit malament, - cal veure la mania que té la gent de posar cites d'altres en els seus discursos -, la solitud de Pedro Sánchez a la tribuna de convidats, i altres menudeses com l'omissió de l'aplaudiment al rei per part d'alguns, de fet, em pregunto que pintava el rei d'Espanya en els actes d'ahir, però aquesta és una altra història. De fet, que el rei doni un discurs sobre democràcia és com quan el capellà et parla de sexe en el curset prematrimonial.

SEAT 127

El que em va cridar l'atenció és que a la Sexta a 'Más vale tarde' (episodi 1177), tant Mamen Mendizabal com Hilario Pino, han comentat que fa quaranta anys molts espanyols anaven en el seu SEAT 128, el que em sorprèn, i crec que igual que el Rei es va confondre en la seva cita a Machado, aqui Mamen i Hilario es van confondre o qui els va escriure el guió, doncs el cotxe majoritari dels espanyols fa quaranta anys era el SEAT 127, dels quals pel meu barri encara en circula un de color blanc. El SEAT 128 era més esportiu i d'ell tampoc es van vendre moltes unitats, de fet només es va fabricar de 1976 a 1979.
Això succeeix per no escriure's un mateix els guions del que ha de dir, i no és ignorància en cap dels casos, sino la joventut de tots dos quan es van produir els fets, quaranta anys no són res, però és molt.

SEAT 128