"El partit ultraconservador Llei i Justícia està duent a terme una involució que allunya Polònia dels estàndards democràtics. Saben el que passa? Que de facto a Espanya passen coses molt similars" - ELISA BENI - eldiario.es

Ja que la major part dels lectors estan de vacances o a punt de marxar, vaig a portar-los de viatge avui. No serà un tour massa agradable però és sens dubte necessari. I no vaig a portar-los a Veneçuela perquè tenim problemes més greus, més propers i que ens han d'inquietar més, tot i que qualsevol ho diria d'acord amb la immersió en els assumptes de mar enllà que volen realitzar alguns.
Anem aquí, més a prop, a un dels problemes més espinosos que planen sobre la Unió Europea i que té una perillosa similitud amb algunes de les qüestions que succeeixen al nostre país. A mi això sí que em preocupa molt. Vinguin amb mi a Polònia. Polònia no és Catalunya sinó un país del nostre entorn que és la setena economia de l'Eurozona i que, per pes demogràfic, és el més semblant a Espanya. Vull explicar-los com el partit ultraconservador Llei i Justícia -sí, sempre trien aquests noms tan paradóxics- està duent a terme una involució que allunya Polònia dels estàndards democràtics i com ha arribat a un punt en el qual tant la ciutadania, que ha sortit en massa al carrer, com la Unió Europea consideren que sobrepassa una línia inadmissible. El partit que governa Polònia amb majoria absoluta ha aprovat tres lleis que controlen el poder judicial sense cap rubor. 
Les lleis que la UE consideren incompatibles amb els estàndards democràtics consisteixen a permetre al govern polonès designar i destituir el president del Tribunal Suprem sense al·legar motius i altra norma que atorga al Parlament polonès la potestat de nomenar els membres de l'òrgan de govern judicial. Els sona? Els ha de sonar tant que els facin acúfens les orelles. "La divisió de poders i la independència de la judicatura han quedat eradicades a Polònia i estem molt més a prop d'un estat autoritari", ha dit el Defensor del Poble en aquell país. La cosa és tan, tan greu que la Unió Europea ha amenaçat de retirar el seu dret de vot a Polònia i amenaça amb establir sancions contra el país si el govern no rectifica.
Saben el que passa? Que de facto a Espanya passen coses molt similars. Qui va nomenar al president del Tribunal Suprem espanyol actual? Jo l'hi dic: Mariano Rajoy. La cosa és ja de tan poca dissimulació que sempre sabem a qui posarà l'Executiu al capdavant del CGPJ abans que es produeixi la votació i he de dir-los que el president del Consell és de fet el president del Tribunal Suprem. Així que ja veiem com si fer un canvi radical que permeti al Govern nomenar el més important càrrec de la piràmide judicial, a Espanya també es fa. També se li pot parar, encara que amb el matalàs dels quatre anys. Transcorregut aquest període tots els càrrecs judicials espanyols poden no ser renovats i substituïts per altres sense motivació, és a dir, poden ser destituïts.

L'altra llei que ha escandalitzat Polònia i alertat la Unió Europea permet al Parlament polonès nomenar els membres de l'òrgan de govern dels jutges. ¿Ho senten? ¿No els sona d'alguna cosa? Qui nomena al nostre país als vocals del Consell General del Poder Judicial? ¡Premi! ¡S'emporten la chochona! El Parlament els nomena, i no els jutges directament (a 12 d'ells) com marca la Constitució. Sí, aquesta que no es pot reformar però s'ha pogut prostituir al llarg dels anys per afavorir els que manaven en cada moment.

Vaja, la boja de la Beni està comparant a Polònia amb Espanya!, diran alguns. Ja em perdonaran però no sóc jo sinó que és la pròpia Comissió Europea la que porta anys alertant sobre la deriva antidemocràtica del nostre país relativa a la manca d'independència judicial. El Partit Popular es porta passant pel forro tots aquests tocs i no crec que el proper 31, dia en què venç el termini donat pel Grup d'Estats Contra la Corrupció (GRECO) per presentar les mesures proposades per arreglar aquesta qüestió, el govern de Rajoy hagi aconseguit convèncer-los que està efectivament lluitant contra aquesta deriva.

El grup de control ha reiterat durant anys a Espanya que ha de modificar el sistema d'elecció dels membres del CGPJ per superar aquesta falta d'independència judicial "tant en aparença com en la realitat". El expressen així perquè l'única diferència entre Polònia i Espanya consisteix que aquí hi ha al mig un CGPJ totalment controlat políticament que serveix de matalàs blanquejadora dels nomenaments judicials, encara que de fet són els polítics els que estan nomenant als membres dels principals tribunals i, fonamentalment, del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. Aquesta perillosa realitat, que ja ha tret els espantats polonesos al carrer, s'està convertint en una mena de assumida realitat per als espanyols. És una de les principals reivindicacions que de forma forma conjunta estan desplegant totes les associacions judicials espanyoles. Tant Rigths International Spain com Jutges per a la Democràcia s'han dirigit també al relator especial de Nacions Unides per a expressar-li la "greu situació" d'Espanya relativa a la independència judicial. Recordin que durant la seva majoria absoluta el Partit Popular va modificar fins a nou vegades la Llei orgànica del poder judicial, sense consensuar-lo amb cap partit, i totes va ser per a alterar matèries que afecten la protecció de l'Estat de Dret. Segons les dades d'aquest informe de GRECO, el 75% dels jutges espanyols consideren que el CGPJ no protegeix la seva independència i el 67% que els criteris de mèrit i capacitat importen un rave a l'hora de ser nomenat. Ja els he explicat que el 25% restant està format pels que estan fent carrera a l'ombra d'aquest sistema de submissió o els que pensen fer-la. Els deixo ja que facin les maletes. Si volen, deixin que els segueixin duent a Veneçuela però no puc deixar d'advertir que potser és perquè no mirin cap a Polònia. Bon viatge!