Llegeixo a el periódico que s’està fent molt popular entre els nois britànics que assolen Magaluf un tatuatge consistent en una frase que afirma: 'I stole Madeleine McCann' (Jo vaig robar Madeleine McCann). No sé qui és el tarat mental que ha tingut aquesta lamentable idea, però ha de ser algú que ha vist una possibilitat de negoci en la seva repugnant iniciativa. I em costa entendre que algú, per molt borratxo i envilit que estigui, vulgui tatuar-se una frase que ironitza sobre una desgràcia horrible, l’estranya i mai resolta desaparició d’una nena anglesa en una zona turística de Portugal fa uns quants anys. 

Espero que cap dels tatuats es trobi amb els pares de la noia, perquè si li parteixen la cara no podrà dir que no s’ho ha buscat. Però el que realment em preocupa encara que un ja està molt acostumat a exabruptes a les xarxes socials i que els imbècils insensibles considerin que les seves grolleries estan protegides per la llibertat d’expressió– és que algú tingui una idea tan macabra i que els seus clients s’hi apuntin perquè la troben tan enginyosa. 
Jo diria que aquests eixelebrats no saben res de res, que ni saben que ja estan morts,  i que la seva línia de moral es va trencar fa temps, si és que alguna vegada en van tenir alguna: es tracta d’una nova mostra d’idiotesa perjudicial en un món on cada dia proliferen més i contra les quals –és impossible legislar contra l’estupidesa– només hi ha lloc per lamentarse de que en una societat suposadament modern a hi hagi excrements així.