La singularitat de Catalunya, el fet diferencial, és que ha d'exercir el dret a l'autonomia amb base a un Estatut que no ha estat aprovat pel seu Parlament i ratificat pels ciutadans, sinó que li ha estat imposat per l'Estat amb la connivència del Tribunal Constitucional, ja que l'aprovat pel Parlament i ratificat pels ciutadans se'l van carregar Mariano Rajoy, Alfonso Guerra i el TC, i d'aquella pols venen aquests fangs.

La tornada a l'Estatut com demana Felipe Gonzáles és una quimera. Si fos un problema dels de dalt, de les elits, es podria trobar una forma d'arreglar-ho. Però no és així. Qui hagi seguit els esdeveniments de Catalunya en aquests últims anys, haurà pogut comprovar que l'impuls del 'Procés' no ha vingut de dalt, sinó de sota, que és el que a Madrid han estat incapaços de veure i entendre. Al llarg d'aquests últims set anys els electors han desautoritzat a tots els partits que eren al govern en les successives eleccions. Al PSOE (PSC), que encapçalava el tripartit a la tardor de 2010; CiU, presidida per Artur Mas; CiU i ERC (Junts pel Sí), el 2015). Tots els sondejos coneguts indiquen que si se celebressin eleccions els resultats per als que són al govern ara mateix globalment serien encara pitjors, llevat d'ERC.
I no obstant això, el 'Procés' no es desinfla. El que li dóna consistència és el nombre de ciutadans que li donen suport i que es mobilitzen i es mobilitzaràn diumenge per fer-lo visible i no els partits que estan al capdavant, respecte dels quals hi ha molta desconfiança entre la ciutadania. Si això no s'entén, no s'entén res. Espero que això no deixi de tenir-ho present ningú a partir del 2 d'octubre, car de no ser així, prendrem mal.