Molts ciutadans de fora de Catalunya es pregunten què ha passat per arribar a aquest punt. La primera resposta és una pregunta: ¿com pot ser que no sapigueu què ha succeït?

Catalunya s’ha erigit en el centre de l’atenció d’Espanya. No només el centre mediàtic, polític i judicial, també el de la conversa pública, el de molts espanyols que escriuen whatsapp, truquen a amics, parents i coneguts que viuen a Catalunya i els pregunten: ¿Què us ha passat, als catalans? ¿Què ha succeït perquè les vostres institucions, el Parlament i la Generalitat, s’hagin declarat orgullosament en rebel·lia, perquè hàgiu donat l’espectacle tan poc edificant d’aquests dies al Parlament, perquè la meitat de vosaltres abraceu un referèndum il·legal segons l’ordre constitucional vigent?
    
Hi ha qui té ja resposta a la seva pròpia pregunta, per als que els interrogants són mera retòrica; però també hi ha qui pregunta amb interès genuí, que vol saber i entendre, espanyols de Madrid, Galícia o Andalusia que no comprenen què ha passat ni què passarà, que presos de clixé s’interroguen d’on surt tanta rauxa, que on és el seny.

A la web d’el Periódico, des de dimecres (quan el Parlament va aprovar la llei del referèndum) ha augmentat el trànsit procedent de la resta d’Espanya en més del 50%; a Entre Tots són nombroses les cartes que rebem de fora de Catalunya. «El principal problema de l’1-O que menysprea el dret a decidir dels espanyols no catalans sobre una qüestió que afecta tots els espanyols», escriu Francisco Javier González, de Pontevedra. «Tot va començar quan el PP va portar l’Estatut de Catalunya (consensuat pel poble català) al Constitucional i va ser retallat, menyspreat, i amb ell tot el poble català, a diferència del que va passar en altres comunitats, on els estatuts van ser aprovats en la seva integritat. ¿Què es podia esperar, que Catalunya assumís tots aquests despropòsits? Doncs ja tenen la resposta per part d’un ampli espectre de la ciutadania catalana», opina Alfredo Martín des de Cabezón de la Sal (Cantàbria).
    
Què us ha passat als catalans, pregunten molts, i posats a contestar-los la primera resposta és una pregunta: ¿com pot ser que no ho sapigueu? La llista de greuges és llarga i s’hi ha larvat des de fa molt temps, des de l’àmbit sentimental fins al polític, des de l’àmbit cultural fins al financer: des del menyspreu i la incomprensió al català fins a la inversió  (és un dir) a Rodalies; des dels papers de Salamanca fins a l’anticatalanisme com a recol·lector exprés de vots; des de l’insult gratuït fins al 'cepillazo' a l’Estatut, l’últim intent de Catalunya de proposar un encaix dins d’Espanya. A partir de llavors, tots els esforços s’han dirigit cap a la sortida, mambo que diria la CUP.
    
¿Què us ha passat?, pregunten. I és veritat que a Catalunya han passat moltes coses: la desconnexió sentimental, l’auge sense complexos ni frens d’un nacionalisme lleig i excloent i escassament democràtic (hiperventilats, els diuen, com si fessin gràcia), la barreja d’il·lusió, propaganda, partidisme i barroera manipulació, el 3% i el 99% i l’1%, el creixement de la CUP, la caiguda de CiU i la fractura dels partits amb dues ànimes. Catalunya està partida en dos i diu molt i molt bé d’aquesta societat que la bilis segueixi emmagatzemada a les xarxes socials i no hagi desbordat les voreres, encara que cada vegada més sigui a costa de canviar de tema o de callar.

¿Què us ha passat?, pregunten, com si el que està succeint fos només un assumpte dels catalans, com si aquesta no fos una crisi genuïnament espanyola, com si les votacions i els decrets d’aquesta setmana no haguessin ferit de mort el sistema autonòmic. ¿Què us ha passat?, pregunten molts que no tenen cap interès que Catalunya s’independitzi d’Espanya, i no s’adonen que la pregunta hauria de ser una altra: ¿què ens ha passat? Perquè el que ha succeït és un fracàs col·lectiu d’Espanya. 

¿Què us ha passat, als catalans?
Joan Cañete Bayle - elperiodico